No sé si ho he dit mai, però és que m'agraden els acudits dolents. Obro un fil aqui pq la gent que vulgui pugui posar-hi el seu acudit teològic.
Salut!
Això són tres cures; un gallec, un basc i un català que estan discutint la manera de repartir les almoïnes. Comença el gallec dient:
- Nosaltres tenim un mètode que va molt bé: dibuixem un cercle al terra, tirem les monedes enlaire. Les que cauen dins del cercle,les oferim a Deu, i les altres, per a la parròquia.
A continuació exposa el seu mètode el basc:
- El nostre és millor: fem una línia al terra i tirem les monedes enlaire. Les que cauen a la dreta les oferim a Deu i les que cauen a l’esquerra, per a la parròquia.
I el català també exposa el seu mètode:
- El nostre és el millor: tirem totes les monedes enlaire. Les que agafa Deu, per ell. La resta per a la parròquia.
¿ Que no va ser Jesús de Nazaret que,
molt saviament, va dir al fariseus:
"Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu"?
quan tiren les monedes al aire, si Déu no les vol, deixa que tornin
al terra.... per les parroquies!