| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
DELS EXPLORADORS REPRIMITS O DELS ADOLESCENTS-I
 dimarts 23/agost/2011 - 04:32  684  5
Mentre la meva dona i jo viatgem de Santa Coloma de Queralt a Barcelona escoltem un programa de rà dio en el que un psicòleg parla dels adolescents. Ella i jo tenim dues adolescents a casa, sabem de les batalles campals o subtils que impliquen el seu tracte i govern, com la barreja d’amor, de conservadurisme –no vols que prenguin mal-, de progressisme – saps que han d’anar esdevenint independents- i d’intent de bon govern ens situen a l’un –jo – i les altres – les meves dues filles i la meva dona – en un laberint complicat i emprenyador del que només se’n surt amb el temps.
L’adolescent marxa de les faldilles de sa mare, però no del tot, i va a descobrir el món. El pare ja no és aquell heroi èpic grec que ho sap tot i ès el més fort entre els humans, sinó un ximplet represor i ignorant que s’aprofita del seu poder econòmic per instaurar una dictadura. Sort que hi ha la gata per fer d’enllaç entre els pares i els adolescents, perquè sinó la convivència seria impossible. Però la gata s’avé a fer de pont. I quan els crits s’estampen contra les parets mira els uns i els altres amb els ulls ben oberts i les orelles ben dretes i empunxades i ens ve a dir, va nois keep de calm.
Recordo la meva adolescència com la pitjor època de la meva vida. Intern com estava a l’escola, no només no tenia amics al barri, sinó que amb els antics amics feiem servir un llenguatge totalment diferent, un llenguatge diferent que anava molt més enllà de l’idioma. Un llenguatge que anava des de La Salle Bonanova fins el Barri Xino sense ponts.
Recordo la meva adolescència com la pitjor època de la meva vida. Obsessionat amb les noies, amb el sexe, amb la pornografia i absolutament incapaç d’atansar-me a cap d’elles per a dir-li bona tarda, com si sospitès que només creuant un mot elles sospirarien totes les coses fastigoses que jo els hi faria si poguès.
Recordo la meva adolescència com la pitjor època de la meva vida. Tancat a la meva cambra, empresonant-me en un mur de llibres que m’aïllaven del món i que em deien que jo seria poeta i que construiria la meva torre d’Ãvori i que, si més no, seria el rei d’aquella torre d’Ãvori en la que els prÃnceps serien Josep Pla, Lleó Tolstoi, Frederic Nietzsche i Joan Jacob Rousseau.
Recordo la meva adolescència comla pitjor època de la meva vida. La sensació de tenir les pitjors notes de l’escola que, en realitat, no foren tant dolentes. La sensació que mai no acabaria els estudis, la sensació que mai no faria cap carrera, la sensació que esdevindria pobre i hauria d’anar a captar pels carrers del meu barri i que ningú no m’ajudaria.
I les batalles campals amb el meu pare per qualsevol motiu, les humiliacions contÃnues, les derrotes acumulades, les mil galtes plenes de blaus, l’à nima esdevinguda una gran llaga que supurava por.
Ho vaig passar tant malament que crec que les ferides encara no han cicatritzat. N’estic segur. Sé que el pitjor que tinc deriva d’aquell moment d’indefensió i d’incomprensió gairebé absolutes.
I procuro ser un bon pare per dues filles que sé que són millors que jo en un laberint de reptes actuals i de records que treuen el nas com perillosos icebergs. I penso que si ser adolescent era difÃcil perquè et reprimien les exploracions que tu volies fer arreu de la realitat, ser pare és un niu de complicacions delicadÃssim. No n’hi ha prou amb actuar en favor del fill. Cal procurar no equivocar-se. I, sobre tot, crec que cal aconseguir que els fills notin que els estimem. Perquè els meus pares m’estimaven, però jo només tenia la sensació que m’estimava ma mare. Llavors, si m’haguèssin preguntat, haguès dit que el meu pare m’odiava amb tota la seva à nima. I jo no vull mai de mai que les meves filles sentit com de dur és això.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
lli |
el problema...
Tuesday, August 23rd 2011, 1:12 PM
no està en que els adolescents es comportin com adolescents , que és el que toca...
el problema radica en què els pares moltes vegades sota la dita que està molt de moda" Jo sóc amic del meu fill", es comporten com adolescents.
Aqui rau el problema, bé jo ho veig d'aquesta manera.
Per a mi els amics són amics i els pares, pares, amb tot el que comporta.
Aquesta època , Persi passará, i quan ho recordis, ho veuràs d'altra manera.
|
|
anima |
Jo, tambe, dos nois...
Tuesday, August 23rd 2011, 9:04 AM
encara q no tant adolescents.
L´etapa del rebuitg ja l´he passada i penso, desde la meva experiencia, q els nens son mes cruels amb el pare,i les nenes , amb la mare.
No ensenya ningu a ser pares, per tant lo millor es deixar.se guiar pel instin, en el meu cas maternal, q es molt savi.L´educacio tambe va canviant amb la societat i el q ara es normal, fa uns anys era impensable.Per aixo crec q es importantissim ser flexible, alhora q coherent.
Els adolecents tenen el repte de trencar l´envolcall q els protegia de nens i sortir al mon dels adults. Aqestes tensions amb els pares es necessaria per crear la seva propia identitat com a persones. Aixo si, dependra de cada indivuidu com fa el proces transformador i de les circumstancies q l´envolten.
Però no hi ha dubte , l´amor es el fil conductor q ens uneix a ells, i el balsam necessari per guarir les ferides, despres de la tempesta.
Un altra vegada, Felicitats Persi
|
|
tati77 |
Jo no tinc fills...
Tuesday, August 23rd 2011, 4:54 AM
tinc alumnes: classes de 28 adolescents alhora tots ben apretadets!!!
I el que diria que ells valoren molt és la coherència i el respecte. Pots renyar-los si cal, saben perfectament quan fan el que no toca, però mai menysprear-los ni insultar-los. De fet, la millor justificació que li pots donar a un adolescent perquè no és porti correctament és dir-li que és un desastre (si són un desastre quin sentit té intentar no ser-ho? total, ningú els "creuria").
I esclar, jo no busco que els meus alumnes m'estimin, però és molt important que, com dius molt bé, els fills es sà piguen estimats tot i els conflictes.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
