La cultura sempre ha set una casa mala de definir però tot i així l'ús més comú que se li fa a la paraula és per referir-se al conjunt de valors, actituds, pràctiques i senyes que caracteritzen a un grup o societat. Així com la societat canvia constantment és lògic pensar que la cultura que la defineix també va modelant-se. Quan es parla de la societat nord-americana, sovint seguida d'adjectius que la defineixen com a bèl·lica i amb una dieta in-saludable; o es parla de la societat espanyola dient que Spain is different, o es parla dels catalans, dels francesos o del món àrab; les diferències que fan que veiem aquests pobles diferents entre ells són aspectes únicament culturals.
(...)
L'estudi que hem fet en l'àmbit científic des de l'antiga Grècia ençà és un aspecte cultural. Així és com a Occident l'ús que es fa de la ciència com a clau cap a un progrés comú és l'anada sense retorn a un món simple i uniformat.
Crec que la cultura és progrés i també ho és la ciència. De fet, la ciència forma part de la cultura, que com bé dius abarca molts àmbits.
La tradició, evidenment forma part de la cultura i depen de nosaltres que es mantingui viva. La ciència, que pot ser bàsica per al benestar de la humanitat, també té la seva vessant "maligna", doncs tot depen de l'ús que s'en faci. Jo crec que estem en un punt de no-retorn, però que cal lluitar per conservar el que tenim i perque "en nom de la ciència" no acabem de destruir el que queda.