|
SOMNIS ENTRE BOIRES?
dimecres 21/maig/2008 - 05:08 1497 3
Avui m'he llevat amb una dolça veu de noi que em deia: " GISELA despertat bonica, avui has de gaudir de tot el dia, el dia ha arribat perquè tu l'aprofitis tot"
He obert els ulls i me l'he trobat alla, mirant-me amb aquells ulls, aquella tendresa que el fa ser unic... Jo estranyada, mirant per tots els voltants per si era un somni però no, era real.
Tot estava d'un to blanc, el color blanc i blau cel predominava per totes bandes.
Estranyada, l'he mirat i li he dit: " Marcel, ets tu? Però com pot ser que estiguis aquí, tu, tú fa dues setmanes, la carretera, la moto...Marcel tu..." tot caient-me una llagrima.
Ell, tot serè, i guapisim, em mira, m'acaricia i em diu: " Nineta, el que es important es que ara estic aquí amb tu... T'estimo Gisela... Tenim tot el dia per nosaltres, per gaudir-lo, anem cap aquell penyasega desde alla podrem veure les onades, mirar l'horitzó i veure que nosaltres seguim junts i...."
No va acabar de parlar que li vaig dir: " Marcel, això no pot estar passant, vam tenir un accident de moto, tu, tu vas morir al instant, i jo, jo era tranquilament allà, al llit, esperant una noticia bona... Marcel, que ha passat, on som? Que hi fem tots dos sols aquí, on hi és la gent?"
"Estem al llindar, no he pogut passar a millro vida perquè em faltava una cosa per dir-te i es per això que no m'he marxat" em deia amb la seva veu tot acaronant-me la cara.
"I jo? Que hi faig jo aquí això deu ser un somni, potser si em tiro pel penyasegat... despertaré!"
"No dguis ximplaries Gisela, soc jo, i només em quedava en deute passar el dia amb tu, i dir-te el que no vaig poder dir-te abans d'estimbar-nos contra aquell LAND ROVER"
"Que em volies dir Marcel?"
" Et volia dir, a part que t'estimo, que si volias ser la meva dona i acceptar aquest anell"
" Però MArcel, tu estas mort i jo? Jo no se que estic fent aquí" De cop vaig sentir la veu de la meva germana que deia
" VENIU, correu, la Gisela es mou, mama la Gisela s'esta movent. Gisela em sents, soc jo la MArta, la teva petita flor, la teva germaneta que sempre et molesta, em sents?"
No entenia pas aquelles paraules, clar que em movia, era llogic, estava parlant amb el MArcel però.... Ara que hi penso, estic en COMA!
" Gisela, et criden, però tu només pots decidir el que vols fer, seguir amb mi eternament, o tornar amb la teva família, el meu camí ja està decidit, només falta que tu decideixis el teu!"
"PErò MArcel, no em deixis que faré jo aquí sola....No tinc ningú!" M'ho vaig rumiar, vaig besar al MArcel, i li vaig dir T'ESTIMO!
Vam saltar tots dos pel penyasegat!
Però poc abans de saltar, vaig sentir el xiulet de la Maquina i unes veus!
" No GISELA, no ens abandoniiis, Gisela perquuè? PErquè has hagut de marxar?"
|