| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Heura_36
|
|
| |
La petita Heura
 diumenge 14/agost/2011 - 04:57  1422  3
La mes diminuta entre les seves germanes, la mes jove i possiblement la mes insignificant entre les plantes la petita Heura.
Admirava la bellesa de les seves germanes, fulles verdes amb tocs en groc que acaracolades entre elles dibuixaven figures en moviment.
La petita heura somiava desperta anciava sortir de la foscor del bosc sentir la calor de la llum solar,delitarse en la claredat del dia, explorar altres horitzons i deixar d'estar estatica.
El camí cap a la llum vènia del tronc d'un majestuós pi de 104 anys
Decidida fer realitat el seu somni la insegura planta va grimpar per l'arbre. Però el camí no sempre és tan facil, les seves germanes mai li permitirien el pas. Per a elles una heura que no grimpa no era res
La jove i verda heura amb la seva tija raquitica i les seves fulles palmades va començar a plorar profundament, sentia que mai podria realitzar el seu somni.
Va haver de ser el plor que com el xiuxiuegs del vent va atreure al noble pi, estenent una de les seves branques li va oferir un camí segur sol per a ella.
Quan les seves fulles van fregar les branques i va poder grimpar per el, la petita planta va sentir que el plaer es deriva del tacte i que el tacte compartit és el plaer mes assolit.
Deixant enrere a les seves germanes la petita heura seguia cap a endavant, buscant la llum i gaudint de la sensacio que li causava aquell nou amic.
Per fi ja a la copa de l'arbre va començar a gaudir dels primers raigs solars, suaus i calids. Com ella sempre havia somiat
I va pensar, és aqui on vull estar eternamment
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
