|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Rasko
|
|
|
Escriure..., que complicat!
dissabte 13/agost/2011 - 08:36 1682 5
Fa temps que corro per aquest xat doncs m'és un refugi de les meves dèries ideològiques, a voltes personals, altres tant sols per trobar una mica de companyia en la meva solitud. Hauria de dir fòrum doncs entro més als blocs que no pas al xat-online en què la conversa es torna ràpida com la tramuntana i sintètica com un haiku. Ni les ventades ni la poesia encara no els he entès. Llegeixo novel·les, moltes. Però poesia, poca... Ara estic acabant el Procés de Kafka on el protagonista, el sr. K., està ben emmerdat en un surrealista procés judicial on desconeix les causes per les quals se'l l'acusa de no se sap què. També estic des de fa un mes en plenes batalles entre Hèctor, Agamèmnon, Menelau, Aquil·les, etc.. per una Helena que va decidir abandonar Menelau per fugir cap a Troia amb Alexandre, germà d'Hèctor. Helens i troians. Mortals contra mortals i deus contra altres deus. Quan acabi tinc pendent el viatge d'Ulisses. I seguidament, l'altra gran epopeia del món clàssic, l'Eneida de Virgili. A part, fa poc he començat successimultani de Pedrolo. La història d'un noi i una noia que tenen la facultat de traslladar-se en el temps, sempre que ells hagin existit en aquell període. Com sempre Pedrolo és un mestre de la novel·la de ficció, llàstima que el seu vessant independentista i compromès amb la nació catalana sigui menys conegut.
Ah, i ahir em vaig llegir l'Illa de Stuparich, un petit llibre de 100 pàgines on es descriu el retrobament del pare moribund i el fill. Bonica i tràgica alhora. D'una bellesa extraordinària. Morir és una fatalitat irreversible, gaudir la vida, un manament.
Fa poc vaig acabar La consciència de Zeno de Italo Svevo. Gran novel·la sobre les relacions humanes que manté un Zeno a qui agraden molt les dones, les tem per igual, i a qui els negocis li fan angúnia. Molt recomanable.
Certament tinc molt temps per llegir, segurament massa. Però com deia en Pedrolo "mai no es llegeix prou, encara que es llegeixi massa". No tinc feina ni vida social més que la mantinc diàriament amb els meus pares, sovint amb el meu germà i esporàdicament amb amics i amigues de Barcelona doncs és on els tinc situats. I jo vivint a Manresa. Poble que no m'agrada i em sento com una Laura a la ciutat... del ciment, doncs de sants no en conec gaires més que Sant Ignasi de Loïola que estigué un temps llarg recollit a la Cova de Manresa. Lloc on a part de tenir una bonica vista de Montserrat també escoltes idiomes d'arreu. L'altra dia estava per allà i vaig escoltar uns alemanys. Molts turistes que van a Montserrat hi deuen anar per motius religiosos i Manresa esdevé per molts d'ells una parada obligada per reviure els llocs on el seu Sant va viure un extàsis religiós.
I el que em preocupa més que últimament vaig construint un castell amb unes muralles més altes al voltant meu. Em sento sol però no m'agraden les multituds. Per una banda m'agradaria tenir una vida social ben àmplia que em donés un martell per trencar el mur que he edificat, però quina sociabilitat puc trobar sense feina? Fa un any ja que no trobo res. I he fet alguna cosa com figuracions televisives. Potser m'heu vist en algun capítol de la Riera. Ah, tot és mentida. Fins i tot el vi que és una mena de mistel·la però sense alcohol... bé, la cervesa que sempre surt és la Free Damm... sovint cal repetir les escenes unes quantes vegades.., imagineu què passaria amb begudes fermentades amb graduació? Potser encara quedaria més real.
Bé, són les 2:36 i començo a tenir son i no veig les lletres. Llegiré un parell de capítols del Proceso i aviat cauré en el son de Morfeu. Selene em vigilarà en la nit plena d'estels des del firmament fins que Eos em mostrarà Hèlios des de l'horitzó.
Bona nit i bona sort, com deia aquella pel·lícula.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Rasko |
Ei, merci a totes!
Sunday, August 14th 2011, 7:06 PM
Paris, no l'he llegida aquesta de Cendres a Martina, me l'apunto doncs Pedrolo sempre és una garantia. Avui he acabat Successimultani, m'ha agradat força. A l'estil de la màquina del temps de H.G Wells. I no et preocupis per això que no podràs llegir ni una mínima part..., és impossible.
Lli, també sóc dels que alternen i perdo la noció del temps quan poso els ulls damunt les lletres. "La dona justa" de Sandor Marai, oi? no he llegit res d'aquest autor però sembla molt interessant. En el meu Kindle n'hi tinc alguna d'ell. Fa poc he conegut l'Italo Svevo i el Giani Stuparich que són d'una època similar.
Ellesmera, ets la segona aquí que em recomana "Cendres per Martina"... aviat m'he de fer amb un exemplar. Tot i que el següent del Pedrolo que m'agradaria llegir és l'últim que em vaig comprar: "Totes les bèsties de càrrega" que té també molt bona pinta. Certament, els clàssics grecs i romans són l'origen de la civilització occidental i cal que la coneguem no només per la seva extraordinària bellesa, sinó també per poder entendre millor lectures que ara encara no m'atreveixo a llegir: Ulisses de James Joyce, entre altres.
Stikaqui, de res dona! Compartir lectures és una condició sine qua non per tenir una conversa amb mi. Sovint recomano llibres a familiars o amics que tinc ganes de llegir però encara no he tingut temps. En el fons ho faig una mica egoistament.. ;D així tinc una crítica del llibre de primera mà. Avui li he recomanat a mon pare "Maletes perdudes" del Jordi Puntí. Segur que li agrada. Jo em vaig llegir "Animals tristos" i em va entusiasmar.
|
|
paris |
Vaja, Rasko!
Sunday, August 14th 2011, 3:30 AM
T'entenc molt bé. Jo també em sento una mica com tu et sents, sense feina, llegint molt (sempre ho he fet). També voldria fer més vida social, però no suporto les multituds. Jo tampoc entro al xat (massa vertiginós)
D'altra banda comparteixo absolutament la teva opinió sobre Pedrolo. Actualment és com si no existís, com si fos l'escriptor maleït. Pedrolo va marcar la meva adolescència, que va ser quan el vaig començar a llegir.
Tenia tots els seus llibres, però ara m'en falten uns quants perque els vaig deixar i no m'els han tornat mai.
Avui, sembla que només el coneixin pel Mecanoscrit del segon origen.
Has llegit Cendres per Martina?
També tenia raó amb això que "mai no es llegeix prou". De vegades penso que em moriré sense haver llegit ni una mínima part dels llibres que voldria llegir. Per cert, tens bons gustos literaris, eh!
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|