| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Xavier_
|
|
| |
LA COVARDIA COM A FET DIFERENCIAL DE CATALUNYA
 dimecres 21/maig/2008 - 01:58  433  2
La covardia és un dels trets característics de la identitat catalana actual. No sempre hem estat un poble covard, al contrari, hi ha va haver un temps en què ens fèiem respectar, però d'aquells dies ja només en queda el record en quatre llibres d'història. Ara ja fa molts anys que el poble català és un poble covard, pusil·lànime i escarransit, un poble que no creu en ell mateix, que traspua impotència i que ha oblidat el significat de paraules com amor propi, maduresa i dignitat; un poble masoquista que prefereix buscar plaer en el dolor abans que enfrontar-se amb aquell que l'humilia. És patètic, això, és clar que sí, però no oblidem que el masoquisme és incompatible amb el sentit del ridícul. Per això, Catalunya, després d'esdevenir l'orinal del PSOE, amb Rodríguez Zapatero al capdavant, i de ser la riota de tothom acceptant la humiliació de l'Estatut, el raquitisme caòtic de l'aeroport del Prat, el desistiment de responsabilitats en l'afer del Carmel i el col·lapse tercermundista de la xarxa de Renfe i de les infraestructures d'electricitat controlades per Espanya, no ha dubtat a votar a favor del seu botxí en les passades eleccions. Això explica perquè hi ha tants catalans que somriuen com nadons quan confessen que han votat el botxí amable en contraposició al botxí antipàtic. "És que el PP feia tanta por, oi?". Si en lloc de persones fossin gossets, remenarien la cua orgullosos d'haver recollit la piloteta i de dur-la a l'amo tot pidolant-li una carícia.
El resultat de tot plegat és una classe política infantilitzada, immersa en guerres intestines i en batalletes de campanar. Són ells, els nostres polítics, els qui, incapaços de fixar un horitzó per al país que vagi més enllà de la propera legislatura, ens han conduït fins aquí. N'hi ha que parlen del 2014, és cert, però més com un eslògan comercial que no pas com una fita real. Per això són tan importants els congressos que ERC i CiU han de celebrar ben aviat, perquè seria un suïcidi permetre que el PSC materialitzés el seu somni d'esdevenir "la biga mestra de la Catalunya del futur". Bàsicament perquè amb el PSC, com a partit hegemònic, el futur de Catalunya seria tan nacionalment espanyol com el de Castella-la Manxa. El futur de Catalunya, tinguem-ho clar, no ha d'estar a les mans dels qui pretenen normalitzar la covardia, sinó de tots aquells catalans nacionalment desacomplexats que tard o d'hora hauran d'agafar les regnes d'ERC i CiU i liderar un procés d'emancipació nacional. Dels esmentats congressos, per tant, hauria de sorgir la noble convicció que ERC i CiU no són un fi en si mateixes, sinó l'instrument a través del qual Catalunya s'ha de convertir en un nou Estat de la Unió Europea. Serà aleshores quan deixarem de ser un poble infantil i esdevindrem adults.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Galzeran |
Ho tenim clar!
Sunday, June 1st 2008, 4:15 PM
Xavier, els que volem una Catalunya (o, millor dit, uns Països Catalans ) amb plena sobirania dins una Europa de les nacions i no dels estats, ho tenim clar amb la colla que, ara per ara, lideren ERC i CDC, i que em temo molt la seguiran liderant. Què fem els altres? doncs em sembla que jeure a la palla. Aquí els que tallen el bacallà són quatre que el que volen és viure de la rifeta del lideratge polític, i la resta estem francament desmobilitzats. M'hi incloc, avergonyida, però m'hi incloc. La veritat és que no sé on apuntar-me. Accepto suggeriments.
|
|
Clidice |
Déu n'hi do! :D
Wednesday, May 21st 2008, 4:01 PM
Penso que no tens tota la raó: som un poble acovardit, però no som un poble covard. Cal tenir en compte que hem estat sota un etnocidi sistemàtic per part del poble que ens va colonitzar en el seu dia. Si a això hi afegim el victimisme conreat durant 23 anys i el despropòsit d'allò que estem vivint ara, és difícil que els catalans ens creguem res, hores d'ara.
Potser d'entrada cal que acceptem que ser català no ven, no som "fashion", se'ns ha relegat a quatre tòpics (un altre cop: gràcies 23 anys) i ara podríem sobreviure tranquil.lament en una vitrina d'un museu etnogràfic. Personalment em sento com un ornitorrinc :(
I cal molta valentia per part dels dirigents per refer el pitafi. Sóc independentista, però hi ha mala peça al teler. No defalleixo, però la meva lluita sempre és amb el punt d'amargor que em dóna saber que això nostre és una quimera, perquè no hi ha ningú amb allò que cal per plantejar la independència del nostre país a mig termini, amb tot el que implica de pedagogia. Bàsicament l'interès dels nostres governants és ocupar quotes de poder i patir per les properes eleccions. Així ens va.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
