|
guardo el teu gust
divendres 12/agost/2011 - 02:09 1218 1
Et vaig somiar mil vegades abans que els nostres camins es creuesin per un dia. Si, només un dia. Sabiem qui erem, com erem, encara que dins de cadascu teniem algun petit dubte envers l'altre. Però també sabiem que no evitariem aquest encreuament de camins, ben al contrari, que ho posariem el més fàcil possible. Fins i tot ho desitjavem, encara que...potser, dins nostre, alguna cosa ens deia que no valia la pena, que ho deixessim córrer. Però com un petit dimoniet...vam decidir que aquest encreuament hi havia de ser. Començava a ser una necessitat? No crec...Però si, et vaig somiar. I l'encreuament de camins va arribar. Va ser...diferent. De tornada tenia un regust extrany, convençuda que tu també. Contenta i a la vegada...amoinada. Havia fet be? Els impulsos són això no? Però...es tractava realment d'un impuls? Tan feia, el regust extrany hi era. I entre aquest regust...un bon gust...t'havia tastat. Oblid. Això es el què calia. Però...no, aquell encreuament havia fet que el gust que m'havies deixat em fes somiar...i em fes buscar la manera de tornar a tenir aquest gust. Però sempre amb algun obstacle. Guardo el teu bon gust en una capseta, una capseta especial. Esperant que potser...algun dia...qui decideix el nostre futur vulgui que els nostres camins (no forsats o si!) es creuin i....
Petonets liles genteta
|