| |
Soc feliç 5
 dimecres 21/maig/2008 - 12:16  551  1
Com recordareu, jo habia anat a agafar (robar) pomes amb dos amics i la cosa no va sortir del tot be.
Despres de fer-me unes petites cures per part dels meus amics vam repartir el botí, 9 pomes en total i uns quants grams de sal, vaja exit 3 pomes per cap i jo per trempat 3 pomes i total la sal, pero ja estaba fet així que vam seure sota un eucaliptus i ens les vam menjar, a mi no se perqué no em van agradar tant com altres vagades.
Quan va començar a caure la nit vam enfilar cap a casa tot rumiant com m'ensurtiria d'aquella.
-Toni- Tio em sembla que ja se el que podries fer.
-Yo- Que?
-Toni- Vaig fins a casa teva i li dic a la Maria (la meva germana 11 anys mes gran que jo) que surti per mirarte l'espatlla.
-Manel- Osti es veritat la Maria estudia per infermera.
-Yo- Vale il.luminats, la Maria fa 1er que voleu que em talli el braç, a mes m'he discutit aquest matí amb ella i em machacà segur.
-Toni- Tu tries o aixó a li dius als teus pares...
-Yo- Vale i la sang de la samarreta?.
-Manel- Et donc la meva i jo m'enduc la teva la meva iaia no preguntarà res.
En Manel no tenia pare, ja que va morir-se feia uns anys amb un accident de feina, treballaba a la Renfe, i la seu mare mai mes va tornar a ser la mateixa. Per aixó vivia amb l'avia, una dona genial i encantadora i que estimava al Manel com una boja.
-Yo- Vale, pero no sortirà be.
Vam arribar a casa, haig de dir que viviem a una residencia militar, en Toni va passar pel cos de guardia i va pujar a casa.
A la poca estona va baixar amb la Maria i quan em va veure l'espatlla...
-Maria- Peró seras... Osti nen que collons has fet... Com ho arrglarem aixó?
-Yo- Va Maria m'has d'ajudar, t'ho prego. -Tot aixó li deia possant cara de bon nen i exagerant el meu gest de dolor-.
-Maria- Deixa'm pensar...
I fins aquí la part d'avui, demà intentaré continuar.
Una abraçada.
|
Contactes
Registra´t
