|
Dinar de comiat
divendres 5/agost/2011 - 09:06 1493 0
Fou el nostre dinar de comiat, temporal. Agafades les mans sobre la taula, sense
parar de mirar-nos, somrient i aquell ùltim pètó apassionat, sincer i profond.
Jo, que he recorregut tot el teu cos amb els llavis i la boca, com el pagés que conrrea i adoba la terra, per obtenir millors collites, com el horticultor que esporga i teu cura del arbres perque donguin mes i millor fruita. I tu, respons complaent i generosa, t'entregues a mi sense condicions, lliurement perque moldegui el teu cos amb tendressa, fent figures i jocs, i m'alimento amb la mel que desprend el teu cos, calent i suat pel plaer que experimentes amb els nostres petons i caricies, que desitjariem que mai acabessin. El destí i la fortuna ens ha unit, per viure aquests
moments inoblidables.
Esperarem retrobar-nos ben aviat, estimada.
|