| |
Soc feliç 4
 dimarts 20/maig/2008 - 10:16  627  1
Com ja he explicat la meva infantesa per mi va esser una etapa de la meva vida genial, vaig fer molts bons amics dels quals encara conservo uns quants, per circunstacies de la vida no tots hi continuen amb nosaltres.
Peró tampoc penseu que jo era ni soc un angelet, vaig tenir uns grans mestres en l'art de les trapelleries i la veritat es que vaig fer passar males estones a la mare i l'avia per culpa dels merders en que em faig arribar a fotre.
Recordo una en particular, com ja he explicat el meu pare es un home molt sever, estricte, just i sap escoltar, peró a mi i uns amics, 3 en concret, ens va donar un dissabte a la tarda per anar a agarfar pomes d'un pomer que tenia propietari i vinga!!!.
Agafem les bicis i xino-xano cap a la casa on hi era el pomer, arribem... tot tranquil, be la cosa va be, no se si alguna vegada algú a fet algo semblan als 6 o 7 anys? peró puc assegurar que no se si per la adrenalina que causa el fet de que estar fent alguna cosa prohibida o per qué, les pomes aconseguides així son deliciosses. En Manel feia de vigia mentres en Toni apujat al pomer agafaba les pomes i jo a sota les recollia i les ficava a dins de la meva samarreta.
De sobte en Manel crida:
- Hostia!!!!! el pagessssssssssssss i ve a una escopetaaaaaaaaaaaaa.
I tot d'un salt agafa la seva bici i el veig camí avall com un boig.
Per un acte reflexe jo vaig fer el mateix peró de sobte penso: Hosti en Toni!!!.
Giro el cap i veig a en Toni a sobre del pomer intentant amargar-se del pages i jo amb l'inconsciencia típica de l'edat donc la volta i m'arrenco direcció a pages per distreura'l i ho vaig aconseguir, mentres pedalava com un poseit al voltant d'aquell home en Toni va saltar del pomer i agafant la seva bici vam enfilar tots dos cap el camí.
De sopte sento un tró i l'espatlla esquerra em crema com si m¡aguessin tirat ferro coent, pedalem amb totes les forces fins que trobem a en Manel i ens aturem.
-Manel- Que collons ha passat?
-Toni- El cabró aquell que ens ha....
La frase d'en Toni queda penjada de la seva boca mentres veig com em mira i es va possant blanc.
Jo portaba una samarreta blanca i no sabia que estaba passant, giro el cap i em miro l'espatlla, tenía tota la part esquerra de la samarreta plena de sang, hostia em vaig cagar!!!.
-Manel- Tio treuta la samarreta.
Al fer el gest de treula una punxada em pujar fins la ma, em la trec i veig la cara d'alivi d'en Toni.
-Yo- Que tinc, va cabrons, que tinc!!!!!!
En Toni somriu i diu:
-Quina sort tens tiu, eren postes de sal.
-Yo- Sort, sort has dit fot un mal que et cagues i ja veuras quan el pare ho sàpiga.
Aixó no va acabar aquí peró ja seguiré explicant la meva feliça existencia.
Una abraçada
|
Contactes
Registra´t
