Avui, s'han aturat els rellotges, i els telefons, per primer cop no he sentit la capseta musical on giro constantment.
Un silenci buit a dins, envain t-ho tot i unes ganes irresistibles de llençar-me als braços d'algú.
sempre es el mateix cada vegada, pujarien els cingles mes alts per seduir-te i després només en quedaria una boirina d'enyor.
Després de la seducció ja no hi ha res-
He somiat q ens estimàvem tota la nit (no entraré en detalls q aquesta finestra hi ha mols tafaners) fins q al final quèiem rendits, exhaustos, sense alè entre els llençols entortolligats havent perdut la noció del lloc i el temps, que fins i tot ens semblava q s’havia aturat per estimar-nos millor, però al final el brogit del barri ens ha despertat i ens hem adonat q el món va girant aliè a les postres emocions. ;))