|
Palmàriament... Nosaltres!
dimecres 27/juliol/2011 - 02:38 1312 2
Com belles dansaires les fulles s’enlairen
Aprenen mirant-se i fugen després
Discretes es revolten a l’albir de l’oratge
S’agiten tenaces, són maldestres...
no en saben més!
Com l’aigua, que nega hortes i prats,
Vida indeleble forjada, pertinaç
Llum pigmentada de matisos variats
Flueix a la mar, el sol l’evapora...
Sa lluita és constant!
Com aquelles roses grogues que adeliten
Fragàncies etèries, instantanis lluïments
Rialles a doll, conforten frisances
El temps les marceix, són fràgils...
No perviuen més!
|