|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
El cas Camps III
dimarts 26/juliol/2011 - 04:16 793 7
La corrupció política existeix a tot arreu, però no a tot arreu de la mateixa intensitat. Deia Oscar Wilde que les temtacions són per caure-hi i és el que fem les persones. De tota manera, en general, la corrupció teòricament està mal vista. Dic teòricament perquè molts et diuen que si ells ocupèssin un càrrec públic també se n’aprofitarien. Dic teòricament perquè tot i que el PP valencià és un partit corrupte – hi ha declaracions com les de l’expresident Zaplana dient que estava en política per a forrar-se, impagables – guanya les eleccions per majoria absoluta elecció rere elecció. Potser, doncs, al final, la corrupció no està tant mal vista com això.
Quan parlem de corrupció i de Francisco Camps parlem sobre tot del cas dels vestits. Crida l’atenció que el president d’un govern es corrompi per tres o quatre vestits, tot i que aquests valguin al voltant de 12.000 €. Sembla que el president d’un govern s’hauria de vendre una miqueta més car. I, fet i fet, és així, tot i que el pintoresquisme dels vestits ha jugat la carta de punta d’iceberg als mitjans de comunicació.
El cas Gürtel té a veure bàsicament amb el finançament irregular del PP. Com que l’home que n’ha manegat els fils es diu Francisco Correa, s’ha fet servir el seu nom traduit a l’alemany: gürtel és cinturó. Corretja es veu que es diu gurt, però deu ser que Gürtel és més fácil de dir o que té una altre mena d’avantatges. De tota manera a Correa no li agradava que li diguèssin Gürtel, sinó don Vito. Sense el Corleone, crec.
La cosa comença quan un exregidor de Majalahonda i amic de Correa es presenta davant de Fiscalia Anticorrupció l’any 2007. Aporta com a proves gravacions realitzades en reunions on, a banda de Correa, hi havia el bigotis (Álvaro Pérez), Pablo Crespo i Antoine Sánchez. Aquesta colla van muntar una sèrie d’empreses que volien vampiritzar les institucions públiques a canvi de favors de diferenta mena als seus dirigents. Concretament les de la comunitat autònoma de Madrid, de València i de Galícia governades pel PP. I no només vampiritzar-les, sinó per saltar-se a la torera la legislació urbanística i de medi ambient que destorbava els seus negocis urbanístics.
A València neix l’any 2009 quan Baltasar Garzón va imputar Francisco Camps per corrupció. Segons Garzón Camps i altres alts càrrecs del PP valencià havien fet adjudicacions contractuals diverses a canvi de regals. Això queda provat per diferents converses gravades en les que el Bigotis hi fa referencia.
El sastre dels històrics vestits de Camps va declarar que no era cert que aquests es paguès la seva roba – bé, potser els calçotets, les samarretes i els mitjons, sí – però que aquells vestits els hi va pagar Pablo Crespo, dirigent del PP gallec i administrador de Special Events ( de l’amic Correa, Gürtel, don Vito ). La torna d’aquests vestits, segons Garzón, fou l’adjudicació de contractes per valor de 5 milions d’euros.
Però resulta que Camps era diputat autonòmic i l’Audiencia Nacional es va haver d’inhibir a favor del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, ple d’amics de Camps i de gent propera al PP, després de la declaració del president, va decidir sobresseir el cas.
Davant d’aquest sobresseiment Maria Teresa Fernández de la Vega, valenciana ella, vicepresidenta del govern i magistrada va dir que l’interlocutòria de sobresseiment seria recorreguda davant el Tribunal Suprem, cosa que va fer que els dirigents del PP i els seus mitjans de comunicació afins posèssin el crit al cel sobre l’instrumentalització política de la fiscalía per part dels socialistes, cosa que és certa en general, no només quan governen els socialistes.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|