t'en deixes una: la generositat.
El fet que el protagonista, quan es retroba amb la noia i ella li diu que és fantàstic, li respongui que mai ningú li havia dit allò abans...
:)
Aprendre a somriure n'és una.
Una altra és la necessitat de la gent que algú li doni "feedback positiu", que et validin (no pas el teu tiquet, sinó a TU)
I una altra és el fet que l'home que perd el somriure (i l'afecte dels altres) a causa d'una fotografia-sense-somriure recupera de sobte la seva capacitat... gràcies a haver de fer una foto "no-falsa".
(La vaig haver de veure una vegada l'any passat i tres enguany per arribar a aquestes explicacions)
És tota una lliçó de com és d'important aprendre a somriure. De vegades pensem que no tenim motius per fer-ho, però si ens hi esforcem segur que sempre en trobarem algun.
I el curt, molt ben treballat!
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't