| |
cançò dedicada a un xiket q varem perdre fa dos mesos (soc monitora)
 dijous 21/juliol/2011 - 10:36  574  4
Volia riure més amb tu i compartir més moments feliços.
Els teus amics encara plorem i, allà on sigues, t’enviem els nostres millors desitjos.
El teu somriure era la meua font de vida principal i ara no puc viure,
Escrivint açò m’imatgine tots aquells moments en què no hem pogut riure.
Encara que ja no ens podem vore jo sempre et portaré dins el meu cor.
M’ho he passat més que fantàstic amb tu, i ara m’en recorde de tots els teus records.
TORNADA
Escalaré muntanyes per aplegar fins al cel,
Per vore’t, amb tots els nostres amics, una vegada més.
Cridarem ben fort a la falsa esperança
De que tornes a viure al trenc d’alba.
Demanaré al senyor que et cuide amb ell,
Que estigues a un lloc segur, que es respire bé.
No sabria descriure el que estic sentint en aquest moment,
Supose que mentre escric aquestes línies senc una mescla de ràbia i sofriment.
El dia s’acaba i es torna fosc,
La llum s’apaga, i no hi han encendredors.
Amic, no pots anarte’n tan prompte,
Per favor, escolta’m, mai estaràs a soles,
Aquí hi ha una persona que sempre t’escoltarà, li coste el que li coste.
Escalaré muntanyes per aplegar fins al cel,
Per vore’t, amb tots els nostres amics, una vegada més.
Cridarem ben fort a la falsa esperança
De que tornes a viure al trenc d’alba.
Demanaré al senyor que et cuide amb ell,
Que estigues a un lloc segur, que es respire bé.
Volia contar-te moltíssims acudits,
Volia que mirares tots els animes fins al infinit.(frasse per a Miguel)
Volia vore altra vegada la teva agradable risa.
Volia que disfrutares moltíssim més de la vida.
Vull que el món siga perfecte,
Simplement perquè et trobe a faltar, exacte.
Escalaré muntanyes per aplegar fins al cel,
Per vore’t, amb tots els nostres amics, una vegada més.
Cridarem ben fort a la falsa esperança
De que tornes a viure al trenc d’alba.
Demanaré al senyor que et cuide amb ell,
Que estigues a un lloc segur, que es respire bé.
Les meves llàgrimes corren pels meus ulls,
Des que et va passar aquesta desgràcia en el món no hi ha llum.
Sense tu no ens divertim,
Cada vegada que pensem en allò, tots morim per dins.
Escalaré muntanyes per aplegar fins al cel,
Per vore’t, amb tots els nostres amics, una vegada més.
Cridarem ben fort a la falsa esperança
De que tornes a viure al trenc d’alba.
Demanaré al senyor que et cuide amb ell,
Que estigues a un lloc segur, que es respire bé.
Escalaré muntanyes per aplegar fins al cel,
Per vore’t, amb tots els nostres amics, una vegada més.
Cridarem ben fort a la falsa esperança
De que tornes a viure al trenc d’alba.
Demanaré al senyor que et cuide amb ell,
Que estigues a un lloc segur, que es respire bé.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
