| |
sil78via |
comentari
Monday, July 18th 2011, 6:02 PM
Hola!! No sabia que componguessis cançons, molt bé no?
Bueno, jo m'he fet la meva propia pel.licula, tot s'ha de dir.
M'ha transmès, més del punt de vista personal d'un mateix.
Primer... hi ha un punt de misteri.... després quan començar a sonar el piano, i s'inclouen les veus... doncs descobreixes que en el teu interior hi ha una part fosca o dolenta, que no vols que els altres se n'adonin pro ets conscient de què hi és i vol sortir. Despres quan la musica s'anima, et crea una esperança d'nar cap a una llum... positiva. I després... va i bé, el misteri entre el dimoniet interior i l'angel...
Ves.. és el que m'ha transmés.
Enhorabona per la cançoneta!!
|
 |
feda |
cel i infern
Monday, July 18th 2011, 2:16 PM
La música em suggereix el renàixer,és com si les nebuloses es dissipessin i l’alba esdevingués amb tota la seva força, el dia va fent visible tota la terra, els arbres, les torrenteres, els prats i ens ho mostra amb intensitat..... la immensitat de la natura i després el declivi, les flors es tanquen, els prats es cobreixen de ombres i la nit torna a fer invisible la meravella de la natura i un altre dia començarà, però mentre les ombres s’apoderen de la terra, els ocells fan les seves giravoltes i els animals nocturns es preparen per sortir i hi ha una altre mena de cant, més subtil, més obscur.
També es pot aplicar als sentiments humans a les clarianes i a les zones obscures, al estar dalt de tot i al baixar als inferns però la música em transmet esperança.
Segur que no té res a veure amb el que volies expressar però això té de bonic la imaginació, que cadascú hi veu una cosa diferent. El món és plural, per sort!
M’ha agradat molt.
|
|
vetera |
Mira,
Monday, July 18th 2011, 1:52 PM
això és com les figures aquelles dels psicoanalistes, cada un hi veu, en aquest cas hi sent, una cosa diferent.
Els primers minuts, me imaginat un vent de pre-tempesta a muntanya quan les ràfegues canvien de direcció constantment, desprès la pluja amb un cel fosc i amenaçador i cap el final m'ha semblat que tímidament la negror anava desapareixent.
I com deia aquell, "se non e vero, e ben trovato"
|
|
marmar |
Hola jazz
Monday, July 18th 2011, 1:09 PM
Uaaaauuuu!!, com m'ha agradat el q he sentit!!.
Des de els meus nuls coneixements de música, només comentar-te que podria ser la BSO d'alguna gran producció del cinema, una història d'aventures i d'amor, o n pot haver-hi de tot: moments de tristor, per passar després a moments d'alegria.
A mi m'ha tramés: magnitud, empenta, força, en definitiva m'ha posat la pell de gallina!!
Felicitats per la teva creació!!
I jo parlant-te del "follet valent", mare meva , jajajauau, no m'ho tinguis en compte.
|
|
paris |
banda sonora
Monday, July 18th 2011, 10:24 AM
D'entrada et diré que la música m'ha agradat molt. A partir d'aquí, i no sé perquè, m'he muntat la banda sonora d'un llibre que em va impactar molt i que es diu Quan érem orfes de l'escriptor britànic Kazuo Ishiguro (evidentment és japonès, però viu a Angleterra i s'el considera escriptor anglès). D'aquest llibre se n'ha fet una pel·lícula que està en dvd. Jo no l'he vista i per tant no en conec la banda sonora. La novel·la es pot considerar de ciència ficció, però amb una profunda filosofia sobre els éssers humans (va sobre la clonació).
Quan he sentit la música, m'he imaginat aquest llibre. Jazzman, ara l'hauràs de llegir per veure si et lliga la música amb el text, he, he!
|
|
|
Contactes
Registra´t
2127 
18
