| |
El metro dels zombis
 diumenge 18/maig/2008 - 07:37  822  1
C L P S. Sí. Com Les Putes Sardines. Així va el metro cada dia a les 08:30. És vergonyós. Aguantar empentes, cops i males olors a canvi de pagar una quantitat que augmenta cada any.
Tinc una pregunta: fins quan pujarà el preu del transport a Barcelona? Fins a l'infinit? Si cada any apugen el bitllet senzill 0,3€, o sigui 30 cèntims, l'any 2020 valdrà 10,80€. La meva nòmina també s'apujarà així?
Tothom hauria de fer com fan molts; fer el bicing. Pagar els 28€ a l'any, i a tomar pel cul el metro dels collons. Qui s'han cregut que som nosaltres? Que cabrooons... (amb veu de Margall de Polònia), “desdaluego” no hi ha dret.
Ningú es queixa, ningú fot res... tots abaixem els caps i tornem a entrar dins els vagons, aferrats com pops robòtics, a les baranes calentes, brutes i llefiscoses, que ens ajuden a continuar drets malgrat els girs sobtats dels articulats vagons.
De tant en tant, dos metros es creuen i s'aturen al mateix moment a les andanes contràries. La gent ens mirem de vagó a vagó. Tots anem igual. Els joves asseguts i els avis i embarassades de peu. Tot ple fins dalt de gent. A les andanes encara hi queda gent per entrar, que s'esbatussa per entrar entre l'allau dels que proven de sortir. Molts no ho aconsegueixen i les portes tanquen tallant braços i espatlles que estan a mig camí. La paret del túnel farà la resta de la feina si has quedat entre mig i la sort decidirà si et quedes dins o fora. Mentre que els que no han pogut entrar, esperen amb desig el proper metro, el qual arribarà en 2 minuts i 36 segons. Temps suficient per que l'andana s'ompli de passatgers que ocuparan ràpidament tota l'amplada i allargada d'andana. El següent conjunt de vagons arriba tan arrebossat que quan s'obren les portes, la gent de dins cau a terra com qui obra la porta de la rentadora a mig programa. Els que volen entrar ho fan sense mirar la densitat que hi ha dins ni deixar que la gent surti. Trepitgen els que han caigut a terra degut a la pressió que hi havia abans d'obrir-se les portes. Un mor per l’impacte d'una sabata al cap. L'altre perd molts dits de la mà esquerra. I un tercer es cabreja i mossega cames que li passen pel damunt de l'estómac. Ningú aconsegueix entrar ni sortir. El metro tanca portes i talla tot el que troba al seu pas amb les fulles afilades que té a banda i banda de les portes. I desapareix al fons del fosc túnel de zombis.
|
Contactes
Registra´t
