| |
PER QUÈ L’ESTAT AJUDA ELS BANCS?
 dijous 14/juliol/2011 - 06:55  682  1
L’estat rescata els bancs per evitar que facin fallida. Farien fallida quan no poguèssin fer front a les seves deutes i això vindria donat perquè els seus deutors tampoc podrien fer front a les seves. Es a dir, ells, els bancs dolents, haurien deixat diners a persones no solvents, que no els hi podrien tornar i, com a conseqüència, ells, els bancs, tampoc no podrien tornar els diners a qui els hi havien deixat, ja fossin particulars o altres bancs. I aixà la cadena va seguint. I això per la vida dels particulars vol dir persones que han fet unes males inversions i perden diners o s’arruinen i també una cadena de bancs que o bé perden diners o s’arruinen.
L’estat, rescatant els bancs, vol evitar això.
S’ha creat una Comissió Europea per tal d’examinar i aprovar aquestes ajudes. La idea de la Comissió en principi és que aquestes ajudes han de ser molt restrictives, que s’han de donar només en el cas que ens trobem davant d’un cataclisme social. Perquè quan l’estat salva de la fallida una empresa vol dir que està perjudicant a les altres que competeixen amb ella i estan fent les coses bé.
És a dir, quan una empresa fa fallida vol dir que no és digne d’estar al mercat perquè no hi ha prous consumidors per a comprar els seus productes o serveis comparat amb el que costen aquests productes o serveis i en benefici que de la seva venda se’n derivaria ( en principi ningú treballa si no és per treure’ns un benefici ).
En les actuals circumstà ncies el maremà gnum és tan considerable que els governs han considerat que deixar que els bancs dolents paguèssin la seva mala gestió i els dugués a la fallida seria insuportable socialment. Perquè voldria dir que molts ciutadans perdrien el que tenen dipositat a aquests bancs. La solució, doncs, ha estat donar aire a aquests moribunds que han estat fumant com uns carreters els darrers 10 anys i s’han provocat el cà ncer que pateixen.
Aquestes ajudes guvernamentals, però, no han anat acompanyades a que el crèdit tornès a fluir sinó només a tapar els forats dels bancs dolents, per tal que aquests poguèssin fer front a les seves deutes, amb la qual cosa potser sà que han solucionat el problema del banc dolent, dels seus treballadors,dels seus accionistes i dels seus clients però jo no veig que hagin solucionat en absolut cap problema social. Primer, perquè deixar que continui visquent artificialment un banc dolent, a banda d’una injustÃcia enorme, és un problema. I, segón, perquè la solució hauria de ser eliminar aquests bancs dolents del mapa i que el crèdit tornès a funcionar, però aquesta vegada d’una manera racional.
La Comisió Europea exigirà que el rescat vagi acompanyat d’un pla de viabilitat en un termini de 5 anys (normalment entre 2 i 3) i si no se’n surt la Comisió Europea, amb molt de senderi, inclinarà el polze cap avall i suggerirà la seva desaparició. Jo crec que és evident: en la natural els éssers que no són viables desapareixen, en el mercat les empreses que no són viables desapareixen, no es veu perquè els bancs haurien de ser una acepcció.
La Comissió exigirà la reestructuració dels bancs, la venda d’actius i es controlarà que les ajudes públiques que es rebin no serveixin per a situar-se millor al mercat (cosa que es impossible, ja que el mercat, de fet, els ha expulsat). Però fins i tot aixÃ, resulta que hi ha ciutadans que han de contribuir amb els seus impostos a salvar una empresa privada, mentre que d’altres empreses privades se’n van al carall: per què?
|
Contactes
Registra´t
