| |
La crisi i els bancs
 dimecres 13/juliol/2011 - 06:15  522  3
Segons els indignats els culpables de la crisi són els polÃtics i els banquers. És a dir, vivim a un paÃs on tots els ciutadans són justos, treballadors, cultes, honrats etc... però resulta que hi ha els polÃtics i els banquers que s’han fet amb el poder i ens han dut la desgrà cia a tots.
Perquè la resta del poble no té la culpa de res. Aquest esquema mental em fa pensar una mica amb l’esquema de pensament (?) dels nazis: la culpa de tots és dels polÃtics (demòcrates) i dels jueus (banquers), mentre que el poble alemany és un poble superior immaculat i perfecte.
Qui escriu això té clar que els bancs han fet malament la seva feina. Han deixat diners amb una alegria i una irresponsabilitat que ha fet que després es quedèssin en pilotes perquè els seus clients eren insolvent. Han donat als seus executius uns sous senzillament insostenibles. En comptes de racionalitzar les seves despeses –com estan fent ara- han llençat els diners per la finestra, per exemple tenint moltes més oficines de les necessà ries.
Ara bé, els que anaven a demanar crèdits als bancs – a vegades per necessitat, però sovint també per a especular – no eren banquers. I una persona que demana un crèdit és responsable de tornar-lo. I si no el torna ha de poder ser perseguit judicialment. Vull dir que de la mateixa manera que els bancs van donar crèdit d’una manera irresponsable, també els ciutadans i les empreses van demanar crèdits d’una manera irresponsable.
En realitat,d’aquesta crisi crec que es pot dir que en son responsables tots els que s’han endeutat, per una banda, i els banquers que han deixat que s’endeutessin als que no li podien garantir de debò que els hi tornarien els diners.
Per tant, si fossim justos els ciutadans que no han sol.licitat crèdits – o que els han sol.licitat però els estan tornant – no haurien de pagar les conseqüències de la crisi, que només l’haurien de pagar els bancs que han fet una mala gestió i les persones que no poden complir els compromisos que han assumit. Si es deixés la solució al mercat el mercat faria justÃcia: farien fallida els bancs que han fet una mala gestió i s’arruinarien aquells que han estirat més el braç que la mà niga.
Com que això afecta a molts interessos i a molta gent es considera que en aquest cas la justÃcia seria antisocial i, per tant, es clama per una solució injusta del problema, és a dir, per a rescatar els bancs dolents i per rescatar rescatar els ciutadans econòmicament dolents. Els banquers dolents callen i no diuen res – molts d’ells ja han estat rescatats – mentre que els ciutadans clamen contra el rescat dels bancs i per a que els rescatin a ells: de debò pensen que en estricta justÃcia hi tenen dret?
Per què s’han de rescatar aquests bancs que són empreses privades que durant anys i panys han tingut uns beneficis extraordinaris, que paguen sous estratosfèrics als seus directius, que han fet una gestió irresponsable dels diners que hi tenien depositats? La resposta és: per a que el sistema no se’n vagi en orris. Però la repregunta és: si els bancs dolents desapareguèssin el sistema se n’aniria en orris o milloraria? Jo crec que el sistema milloraria, cosa que no treu que entengui que és una putada que les persones que han invertit en un mal banc perdin els seus diners, però aquestes són les regles del joc. I les regles del joc s’han de seguir fins al final, no només quan les coses van bé.
Les regles del joc són que quan hom fa les coses bé i té sort hom és pot fer ric, però que si fa les coses malament o té una desgrà cia hom es pot fer pobre. El que no s’hi val és canviar les regles del joc quan les coses van malament i que per evitar la fallida dels bancs dolents o dels ciutadans que no s’han comportat econòmicament com cal, tota la resta anem a restacar-los. I més quan el nivell tributari dels uns i dels altres, en general, era ridÃcul.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
