| |
El metro de Barcelona
 diumenge 18/maig/2008 - 07:28  880  0
Al metro, la gent s'esbatussa per aconseguir un seient. És molt lamentable veure com recorren tot el tren sencer a través dels vagons en recerca d'un seient lliure. Sovint, van corrent per arribar abans que els altres caçadors de seients.
Quan el metro s'atura a una parada, la gent s'apila a les portes per entrar abans que ningú i pillar el millor lloc, com si fos un cinema.
No deixen ni sortir als que volen baixar a Verdaguer. La pobra embarassada que porta un timbal de 8 mesos es queda de peu perquè no pot córrer i tampoc hauria de fer-ho, perquè hi ha una zona reservada per gent amb minusvalia, gent de la tercera edat i embarassades i té la confiança que avui algú la deixarà asseure's. Doncs noia, em sap greu que cada dia et trobis amb la mateixa situació d'insolidaritat humana.
Ningú li cedeix el seient a l'embarassada. Ningú la mira a la cara. Tothom fa com que dorm o està concentrat en el llibre aquest que du a les mans. Joves, nens de 5 anys fent el ximpanzé, les mares d'aquests nens, gent de 30, 40 anys... Tothom fa igual.
Em miro la embarassada amb cara de plany pel desconsol de veure la situació de solidaritat absolutament nul•la per ella.
De cop, sense pensar-m'ho, alço la veu amb un to sec i sol•licito seient per una noia que porta una panxassa que és massa. Una senyora d'uns 50 anys s'aixeca i es justifica dient que no l'havia vist; que ella sempre cedeix el seu seient a gent que mereix una especial atenció. Mentida, senyora. No s'ho creu ningú això. Vostè és una egoista que es mereix que la llencin per la finestra del metro en marxa, capulla.
El mateix passa amb la gent gran o els que van enguixats.
És preocupant que la solidaritat gratuïta com en aquest cas, sigui tan minsa.
|
Contactes
Registra´t
