| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de feda
|
|
| |
Dies llargs i obscurs
 dimarts 12/juliol/2011 - 12:53  1785  6
Llàstima..... estem a l’estiu i tot hauria de ser bonic, els dies són llargs i lluminosos, època de festivals i passejades, de vermuts a les terrassetes davant de la mar, simfonia de colors i esvoletegar d’ocells nouvinguts.... tot invita al plaer.....hauria d’estar alegre i no obstant no ho estic; com sempre m’esgarrio la vida amb històries en las que ho poso tot, amor i passió i sovint surten malament, com ara. Quan vius una història fantàstica, a tots nivells, després et quedes com atordida, sense saber com reaccionar amb un llarg i càlid estiu per endavant en soledat, soledat buscada per altra banda, per intentar pair el desencís. Aquesta vegada m’he enganxat els dits. Tinc clar que no hi ha futur però no tinc tant clar si no hi tornaré a caure. He d’evitar que les seves mans toquin la meva pell una altra vegada perquè em fondré, ho sé, em quedaré sense voluntat, però no tinc tant clar si sabré mantenir la distància. Empenyo els dies, un a un, es fan llargs, procuro, amb penes i treballs, omplir-los; sé que el temps és la millor medecina però encara falta molt i vull que passi ràpid i no sé com fer-ho.
Tinc ganes de soledat. Tinc ganes de passejar vora la mar i que les meves llàgrimes es confonguin amb les onades. Tinc ganes d’anar al cinema i pensar que estic vivint una ficció. Tinc ganes de recuperar l’ interès per totes les coses boniques que se m’ofereixen i que ara no sé veure. Tinc ganes de recuperar el control de la meva vida.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
anima |
AIIIII!!!
Tuesday, July 12th 2011, 5:43 PM
Que costa de passar el temps, quan volem q tot canvii,i en canvi, q rapid passa, quan volem q tot continui igual...
Aquest buit existencial q ara sents,s´anira fonent junt amb les tardes caloroses d´estiu i la teva vida s´anira omplint d´estimuls nous, q ara no percebs.
Es un proces doloros , pero inevitable,q sens dubte, enriquira la teva manera de ser i et fara creixer personalment.
Aixi ho he viscut jo....
UN PETO MACA!!!
|
|
cpinos |
Un altre t’estarà mirant, esperant...
Tuesday, July 12th 2011, 4:43 PM
Bo seria que poguessin parlar, escoltar, acariciar, petonejar, abraçar... sense cap altre conseqüència que la de rebre les agradables sensacions de la felicitat de l’altre que ens tornaria les seves carícies sobre la nostre pell... Però, de vegades, no és així.
Però, també podria ser que a un altre racó del carrer, del passeig, al mig de la cua del cinema o assegut sobre un banc d’aquell tranquil parc perdut sota l’ombra dels teus somnis, perdut i esperant la teva mirada, allà es trobés Ell/Ella...
Obre de nou els ulls i veuràs que no gaire lluny de tu, algú t'estarà mirant. Algú amb qui també podràs volar...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
