| |
carita i perdo
 dilluns 11/juliol/2011 - 07:19  774  2
Pidolant una almoina per l'amor de deu, un vellet mendicant va fent sa via,son caminar feixuc, pero acompassat, demostra el passar dels anys, que com a creu pesen demanu la seva espatlla, el seu rostre estr surcat per arruges, signe d'haver passat molt, llarga barba platajada l acaricia, ses ulls petits i roigos denata que han vessat moltes llagrimes, qui sap si de sofriment o penediment.
L'expresio seva no es de tristesa ni de joia, pidolant va pels pobles en busca del mos de pa, que el seu braços ja gastat no poden guanya. Pateix la pitjor de les malures per guanyarse l'existencia, es vell ningu el vol. Per traballa els braços fornits de la joventut es el que necesita.
Qui sera el vell? quina sra la seva historia? Als pobles desconeixien la seva historia, desconeixien qui era, ses llavis sol es despegaven per agrai l'almoina que el compasisus escorrien en ses mans.Aixi vivia des de feia un any. fons que aperesque algu que el coneixia i escampa que havia sigut un vividor que havia robat i fin i tot havia estat empresonat, al sabero la gen no en va volguer saber res del vell, fins i tot la canalla l'apedregava i cridava lladre.
pensa en fuigir lluny on ningu el coneges i sapigues del seu passat, apoiat enn sa basto, comença a caminar per sorti de la comarca, plorant per le sev sort, doncs estava feia temps arrepentit i perdonat pel seu passat...
Dos jorns despres, un pastor que venia cantan del altre vesant de la montanya, troba al peu de un marge el cos inert del vell, que fugia cap a terres llunyanesen recerca d'almoina i pau, el seu cos no havia pogut soporta el sotrac que havia rebut,havia entrega la seva anima al creador, la seva anima avanç negra, ara més blanca que la de un nen.
aixi s'enten la caritat ningu vol ajudar a un home que agi sigut dolent, malgrat sigui digne de llastima tohomel desprecia, ningu el vol, be tindriaa que ser al inreves, socorre a un anima blanquijade pel arrepentimen, socorreu al desafortunat,sense mira si anteriorment fou aixo o allo, tanseval el malaurat mereix la compasio socorreu-lo, penseu que tot som persones, que potser podem ser nosaltres o algun conegut, doncs no sabem que en espera o que ens pot porta aqueta vida, deixem les rencunies i ajudemnos el uns als altres i vivim la vida lo millor que poguem i compartim sense demanar res a cambi, vivim i deixem viure, perdonem, doncs algun cop nosaltres també necesiterem ser perdonats.
|
Contactes
Registra´t
