|
I l'Enrique Iglesias et va dedicar una cançó...
dilluns 11/juliol/2011 - 06:26 920 1
Els hebreus, que eren una gent molt interessant, deien que el teu nom [מרתא] volia dir "senyora" i, a més, apareixia una Marta al Nou Testament, germana de Llàtzer (el que ressucità, segurament amb una mirada seva, ja que amb aquest nom ha de tenir uns ulls macos, com els teus) i Maria de Betània.
L'Esglèsia Catòlica, tant la romana com la ortodoxa, consideren a Marta com una veritable santa. Si bé, per als catòlics romans, ets la patrona de les cuineres, les criades, les dones que tenen cura de la casa, els hotelers, les cases d'hostes, les bugaderes, les germanes de la caritat i, per extensió, de la llar. Com es pot veure, la religió catòlica tan sols et donava un paper com a dona servicial, atenta i que té cura de tothom. Prou sé que ets una magnífica persona, però es van descuidar dir que, també, eres preciosa, que tens uns ulls encisadors i un filtre als/dels llavis que és en sí tot un monument a la Bellesa.
No obstant, aneu amb molt de compte i no li fessiu pas mal... ¿o és que potser no sabieu que també s'anomena així a un cactus que es troba a Mèxic i Guatemala (Disocactus speciosus)? Tal com sembla voler dir el nom en llatí és preciosa, ja que la seva flor és ben carnosa i d'un roig intens que enamora. Ah, per cert, que ja m'ho deixava, la naturalesa és molt llesta i li va posar el teu nom a un preciòs animal que té una pell molt valorada per tothom... I és que ja se sap, la bellesa no costa gens de reconèixer.
I és que la bellesa de totes les noies que han tingut la sort de dir-se com tu, Marta, malgrat no ser-ho tant com tu ("inútil escrutar tan alto cielo", que deia el poeta), han deixat empremta per allà on han passat. Per exemple, si viatgem a Itàlia, trobarem que a la regió de Viterbo li han posat el teu nom a una població.
Martí i Pol dedicà al teu nom alguns dels seus millors versos. La música tampoc no ha pogut escapar del teu influx... Així des dels Beatles a Ricardo Arjona, passant per Enrique Iglesias, Meat Loaf o Nena Daconte, han estat molts els que han trobat en la teva bellesa, la musa imprescindible per crear el seu Art.
D'aquesta manera, com pots comprovar, ni les religions, ni la natura, ni l'Art han pogut desistir de dedicar-te un homenatge a tu, a la teva bellesa... a la dolça, tendra, càlida i suau bellesa que exhales per cada porus de la teva pell amb total naturalitat deixant a l'Univers embadalit a cada passa que fas.
Clouré aquesta entrada amb els versos que cantà l'Enrique Iglesias en una cançó que du per títol justament el teu nom, Marta [www.youtube.com]:
¿Sabes, Marta,
yo daría media vida y algo más,
solamente por estar contigo?
Oye Marta,
no te salgas de mi vida, por favor;
déjame, aunque sea, ser
tu amigo.
Emporta't, doncs, un lleu petò de comiat i el record del meu somriure, un somrís que tu vas fer aflorar i que, per tant, et pertany.
|