| |
EL DARRER ARMARI DE L’ANTIC MERCAT DE SANT ANTONI
 dilluns 11/juliol/2011 - 06:12  1172  5
És un diumenge a la tarda de juliol. Fa una calor sortida de rosca. Tornem a Barcelona després d’haver passat un parell de dies a Santa Coloma. Una amigueta de la meva filla petita ve a passar la setmana amb nosaltres: la canalla fa tantes festes que els pares no sabem on aparcar-les i vet aquà que les acabem aparcant en doble fila.
Quan sortim del pà rking, anem cap al Mercat de Sant Antoni, que està en obres. Hi trobem un armari antic i la meva dona diu que el vol. Fet i fet, quan va tancar el mercat i els mercaders es van traslladar a les actuals carpes de la Ronda, la meva dona ja va perseguir que n’hi venèssin un. Avui, ves per on, se n’ha trobat un de franc.
Però dur l’armari al pis de Barcelona era impossible: pesava massa, no cabia dins l’ascensor i un cop a dins haguès estat una andròmia que haguès destorbat per tot arreu. A Santa Coloma de Queralt, en canvi, la casa és gran i farà joc amb altres andròmines tan antigues o més que aquesta.
En aquestes la meva senyora ha recordat que tenia el telèfon d’un mudancer a l’agenda i l’ha trucat. Naturalment, la primera cosa que li ha fet saber el mudancer és que era diumenge i que els diumenges no treballava. Però la meva dona ha fet una oferta interessant per la mudança i no hi ha hagut cap pega: al cab de deu minuts el teniem allà .
El segon problema ha estat que els mudancers volien cobrar abans de fer la meva feina i la meva dona els hi oferia pagar-els-hi la meitat abans i la meitat després del transport. Ells continuaven dient que no, aixà que jo he agafat les dades dels uns i els altres i he improvisat un contracte d’arrendament de serveis a un full. Cap problema.
El tercer problema és que la meva dona no ha pogut localitzar la noia que ens ve a ajudar a Santa Coloma per tal que obrÃs la casa als mudancers. Jo li he suggerit que truquès a casa del pintor Queraltó, que segur que ens faria el favor i pot ser fins i tot faria un quadre d’aquell armari de mercat que si fa no fa deu ser de la mateixa època dels telers que feia funcionar ell abans de jubilar-se.
Tots els problemes s’han anat solucionant, l’armari ja és ha Santa Coloma, tenim uns quants euros menys i una andròmina més, però la meva dona està contenta, que és del que es tracta. Fet i fet, d’entre totes les coses que poden passar a una famÃlia probablement la més important és que la dona, que és el seu pal de paller, estigui contenta. I aquesta és la principal misió dels mascles humans a la vida.
Al vespre, mentre sopà vem, jo explicava a les nenes que l’armari que havÃem agafat era una res nullius i que encara no n’era la propietà ria sino només la poseeidora, que en seria propietà ria, a través de la figura de la usucapió d’aquà tres anys i que per això és important que guardi el contracte d’arrendament de serveis que he fet al mudancer.
La meva dona ha hagut de dir que jo transformo quelcom romà ntic, quelcom poètic, quelcom bonic en faramalla jurÃdica. No sé, potser sÃ. Potser demà o demà passat em posaré a fer una oda a l’armari alliberat d’esdevenir un munt d’estelles per la meva dona, perquè la veritat és que el tema dóna de sÃ.
No ha pogut faltar, però, la pregunta indiscreta – a casa nostra les preguntes indiscretes o van de sexe o van de calés – sobre quan li havia costat a la mare el mudancer. Sa mare no els ha volgut contestar, no sé perquè. No em fet mal a ningú, hem salvat de la crema un armari i hem donat feina uns mudancers en època de crisi. Tant ella com jo ens guanyem el sou honestament (jo, si més no, legalment) i, per tant, dret a algun caprici devem tenir, no? Al cab i a la fi 300 € per a que et transportin una andròmina que pesa com un ase mort – i com deu ases morts – un diumenge a la tarda de juliol, amb la calor que fa, tampoc no és cap robatori, sinó un preu més aviat just, no?
|
| |
|
Contactes
Registra´t
