|
Sonet del RodrÃguez
diumenge 18/maig/2008 - 06:54 448 0
Ahir la dona va marxar i em va deixarsol,
tenia compromisos, no la podia acompanyar
però a les deu del vespre la feina s'acabÃ
i vaig sortir a caçar de nit com un mussol.
De cop em vaig treure un miler d'anys de sobre,
vaig guardar l'anell a la butxaca de l'infern,
em volia fer digne del cà stic més dur i etern
i oblidar la meva vida tant avorrida i tant pobre.
Les noies joves i sexys eren pertot, una bogeria
semblava que les tingués per mi picant de dits
però per a que les bessesin i acaronesin els pits
elles buscaven nanos de la seva edat, quina tonteria.
Tres Kastelbiers em van fer venir una dolça son,
sense cap noia però amb la millor cervesa del món.
|