| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de horabaixa
|
|
| |
...i que la vida en doni un camí ben llarg
 dimecres 6/juliol/2011 - 03:05  1025  6
I bé, s'ha acabat, dijous passat firmàrem als jutjats la demanda de divorci... d'aquell divorci que mai no m'havies de demanar, conclusió d'aquell abandonament que mai no s'havia de produïr, segons tu.
Quaranta anys, tota una vida, acabats perquè tu, és així de senzill, no acceptaves tornar vell.
Certament és afalagador que una dóna més jove s'interessi per tu, te digui com ets de magnífic, te faci confidències... i te dugui al llit.
I només per això val la pena tirar un projecte comú, una vida compartida, les expectatives de la dóna que ha estat la teva companya des de sempre, el respecte de les teves filles...
A Mallorca deim : qui no vol pols que no vagi a s'era....Només s'enamora qui està obert a fer-ho, qui no te la fidelitat com un valor a la seva vida.
Jo entenc que l'amor es pot acabar; si tot va bé es converteix en complicitat, en carinyo, en estimació , en tendressa; i si no va bé un ha de tenir s'honestedat suficient per dir-ho clarament i afrontar el que vengui. L'engany és de persones covardes.
Es clar que jo notava alguna cosa però, precisament perquè tenía un altíssim concepte de tu, pensava que sabries mantenir-ho com el que me deies que era : una bona amistat.
Me deies que volies que seguíssim relacionat-mos després del divorci ... per què? per acabar tots dos plorant com ho férem dijous? per mantenir una amistat? els meus amics no m'enganen; si tenen un problema m'ho conten, si alguna cosa meva no els agrada m'ho diven clarament.
Te desig que tenguis una vida feliç el temps que te quedi, que la teva nova relació funcioni, que ningú te faci mai el mal que tu m'has fet.
Com te vaig dir, jo he tengut el millor de tu, això ningú no m`ho podrà prendre.
Creu-me que aquets desitjos són tan sincers com la besada que te vaig dar abans d'anar-m'en
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
anima |
EIII MACA!!!
Wednesday, July 6th 2011, 6:03 PM
Se q son moments dolorosos i q costa trobar consol.Pero pensa ,i aixo es cert,q sempre,sempre, hi ha una porta q estar per obrir.
Ara t´adonaras q quan estas fent un cami, no pots caminar els altres,pero q tambe i son.Mentres has compartit la vida amb la teva parella, has fet un cami.Ara sense ni q tu vulguis, et trobaras amb altres senders, q tambe son molt plaents de caminar.
I ens trobaras alli , a molts dels companys del xat.Veuras quines excursions q fem!!!
UN PETO MOLT GRAN, MACA!!!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
