No vui en cap moment que algú pensi que la meva felicitat es fruit de l'ignorancia, es a dir, ja se que la vida don cops a traiduria pero em sembla que al llarg de la meva existencia ja m'he emportat prous.
Es potser per aixó que actualment em trobo en una possició capaç de valorar el que m'importa, el que em mereix un mica mica d'atenció i el que no val la pena perdre ni un segon en mirar-ho.
La meva vida fins ara ha sigut molt i molt moguda, peró puc garantir que no m'empenedeixo de res, he comes tants errors i crec que n'he apres tant d'ells que de vegades em sembla mentida tenir l'edat que tinc. He fet i he vist coses que semblarian extranyes a qualsevol persona.
Peró sincerament crec que també he fet algunes coses bones que fan que els meus errors quedin una miqueta a l'oblit.
Aquest conjunt de coses fa que cada dia dongui gracies per tenir el que tinc, desterrant totalment l'enveja, l'ambició de coses superflues i el rencor-odi-desconfiança acumulat durant anys a causa de la meva carrera profesional.
Crec que és una encertada decisió la teva, jo també m'he equivocat moltes vegades i espero equivocar-me moltes més... hi ha qui diu que "qui es perd és qui troba nous camins" i aixó ja és un gran tresor. també hi ha qui ho enomena conformisme... jo m'estimo més pensar que és aprofitar les petites situacions maraveioses amagades dins la quotidianitat. Satut!! Stik