| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
EL TEMPS DE STRAUS-KAHN.
 dimecres 6/juliol/2011 - 05:07  638  6
Ja és vell que aixà com la sexualitat femenina tendeix a l’excel•lència, la sexualitat masculina tendeix a la imbecil•litat. El gran arquitecte de l’univers ens va fer aixà i aixà ens em anat reproduint d’una manera tal que poques coses es poden discutir menys que l’enginy d’acoblar l’excel•lència i l’imbecil•litzat per tal de créixer i multiplicar-nos.
Com que els homes sexualment tendim a una imbecil•litat profunda ja no m’estranya cap tipus d’història sexual. Ni m’estranyen les violacions, ni m’estranyen els embolics idiotes, ni m’estranyen les aixecades de camisa sensacionals que a vegades patim. Es veu que quan veiem una senyora de bon veure a la que considerem sexualment assequible comencem a fer imbecil•litats que, per molt que tinguin a veure amb la reproducció de la nostra espècie, ni en broma poden ser considerades racionals.
Sovint surten casos que ratifiquen l’enorme imbecil•litat masculina en aquest punt, que és un dels punts més transcendents de la nostre espècie. Penso, per exemple, en com Schwarzeneger s’embolica amb la seva minyona i tenen un fill, penso, per exemple, com Alexanco fou acusat de violació a Holanda o com Strauss-Kahn ho està sent ara als USA o com una noieta jove es posa una minifaldilla i fa anar de bòlit a José Luis Borges, Camilo José Cela, José Saramago i un immens etc...
Tots aquests mascles tenien recursos per acudir a professionals que els hi haguessin fet passar una estona agradable i no els hi haguessin complicat l’existència. Però per al mascle l’autoestima transformada en vanitat – és a dir, l’imbecil•litzat – li fa pensar que ha aconseguit rendir una femella jove i atractiva als seus peus i a partir d’aquà perdem el món de vista. I com que això tan li passa a l’home més llest del món – Strauss-Kahn, és el darrer exemple – com al més idiota – penseu en qui vulgueu – està clar que és una tendència masculina que no té remei.
Per tant, no és el fet que Strauss-Kahn hagi pogut caure en la temptació o parany el que em crida l’atenció. El que em crida l’atenció del seu cas és la celeritat amb que avança el seu procés judicial. I penso que això és quelcom molt positiu, amb independència de quin sigui finalment el veredicte.
La rapidesa amb que va el procediment de Strauss-Kahn farà possible que si no és culpable –si no és declarat culpable- la seva situació polÃtica i personal quedi prà cticament igual que com estava abans de la seva trobada amb la dona de fer feines que li va fer perdre l’oremus. I això és molt important perquè vol dir que la presumpció de culpabilitat – escampada pels mitjans de comunicació – no té temps d’arrelar en la gent i l’acusat injustament surt del trà ngol més o menys indemne. En el cas de Strauss-Kahn podent optar a les primà ries del PSF i, per tant, a la presidència de França.
Quan la justÃcia és lenta, com passa a casa nostra, això és impossible. La presumpció de culpabilitat s’escampa per tots els mitjans de comunicació i, si finalment hi ha una sentència absolutòria, aquesta no només ja no interessa a ningú, sinó que tot el mal ja està fet i no hi ha manera de rescabalar la persona calumniada o injuriada.
Ignoro si als USA tots els processos van tant rà pids com aquest o si aquest és especial donada la figura de Strauss-Kahn. En tot cas el que sà que és és un exemple de com haurien de funcionar les coses i el perquè.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
