| |
Abracem-la!
 dimarts 5/juliol/2011 - 05:38  1251  1
Hi ha qui aprofita els caps de setmana per fugir de la rutina diària lluny de les seues llars. Si sou d'aquests afortunats, potser haureu anat a la muntanya per fer un cim, una travessa, una caminada o tan sols un passeig, diferent al que hom faria pel parc d'una ciutat/vila qualsevol. Però n'hi ha que no en tenen prou amb això. D'entre aquests, hi ha qui actua com si a la naturalesa algú tingués per ofici recollir tota la brossa que cada dia generem, com sí que passa a les ciutats i viles del nostre país (si no hi ha alguna vaga puntual i prou amoïnadora -a la que els treballadors del sector hi tenen tot el dret, tot sigui dit de passada-).
Fa uns dies vaig poder apenar-me en un dels refugis del nostre Pirineu. Havíem sortit encara fosc de casa amb ganes d'assolir el record d'un dia inoblidable entre amics. Gaudíem d'una conversa prou animada malgrat que el seguit de corriols i rierols que travessàvem s'enfilaven amunt, buscant arribar a la collada. Vam trobar un lloc arrecerat per poder prendre forces, sentint el brogit d'una petita cascada ben a prop. Contemplàvem el verd i el blau en tot el seu esplendor que ens omplien els ulls i ens transmetia més vitalitat per poder arribar al cim. Cap de nosaltres ens pensàvem què en quedaria a la nostra retina quan, a l'arribar al refugi, es descoloria la imatge anterior en uns tons més grisos, quasi fúnebres. Tots vam sentir una profunda tristesa -fins i tot se'ns van humitejar les galtes de ràbia- a l'adornar-nos de tot l'ecosistema existent. Restes de llaunes buides, embolcalls de queviures de diferent índole, plàstics de diferents formes, restes inorgàniques de difícil identificació a ull nu. Fins i tot una manta tota llefiscosa i rebregada, en la que segurament alguna nit s'hi havia ajaçat no pas altre que algun malfactor. Tot, recollit en un ambient desagradable que repugnava les glàndules olfactives, inclús de les de més fortitud. I tot estava disposat, això sí, discretament en la part posterior de l'edificació, com si la mateixa construcció tingués vergonya aliena dels que un dia van ser els seus hostes (encara que, ben mirat -i permeteu-me el joc per la semblança de les paraules-, haurien d'haver estat els seus ostatges).
No vam tenir més alternativa que donar a conèixer a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya el llastimós estat que presentava un dels seus refugis. Espero que en prenguin bona nota i hi determinin mesures perquè no es repeteixi aquesta deixadesa extrema. El cas és que poca cosa pot fer-hi la Federació si tots no en tenim conscienciació.
Anar a la muntanya és conèixer tots els racons del nostre petit país des d'un punt de vista diferent, particular i majestuosament bell. A més és, però i sobretot, abraçar i estimar casa nostra, la nostra Terra.
|
| |
odi_rabia |
RESPECTE
Wednesday, July 6th 2011, 7:59 AM
Doncs sí i no només a la muntanya que manca servei de neteja (només fataria!), sino a tot arreu, a tots els carrers, places, paisatges, platges.. a tot arreu... hem de ser respectuosos amb nosaltres i amb els altres, però desgraciadament.. la paraula respecte queda massa lluny de moltes persones...
Com a resposta a que la gent no sàpiga cuidar lo que és de tots, jo acostumo a recollir-ho, no em paguen per fer-ho, però és una satisfacció personal, després de indignar-me, queixar-me i disgustar-me amb els humans...
Salut, respecte i muntanya !
|
 |
|
Contactes
Registra´t
