|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
TRIAS I ELS DESGRACIATS.
dimarts 5/juliol/2011 - 07:09 949 13
Xavier Trias en una conversa privada va dir que considerava que ser de l’Espanyol era una desgràcia. La conversa era gravada, cosa que hauria hagut de fer que Trias fos prudent amb el que deia. Després, es va fer pública sense el consentiment de Trias. Després el president de l’Espanyol va reaccionar virulentament contra Trias ( “CiU és un partit que ens cau molt simpàtic, però a un senyor que és antiespanyolista jo mai no el votaria “) i finalment Trias ha entonat el mea culpa, ha dit que l’Espanyol és tan i quan important i ha dir que això no es tornaria a repetir.
Perquè el senyor Xavier Trias i Vall de Llobatera ( el que jo donaria per dir-me Persi Vall de Llobatera o, millor, Vall Llobatera i Llobatons ) a més de batlle, és un senyor de Barcelona i és un home educat.
Però jo no sóc ni batlle de Barcelona, ni sóc un senyor de Barcelona ( sóc un menestral ), ni considero, per tant, que hagi d’estar per tant romanços. Penso que puc dir les coses pel seu nom i si hi ha algú que discrepa, que discrepi i si hi ha algú al que li pica, que és rasqui.
Ser espanyolista a Catalunya és una desgràcia perquè Espanya és la mare de tots els nostres mals i aquell que postula la continuïtat d’una desgràcia que pateix és doblement desgraciat, primer perquè ho és ( com ho som tots els catalans, excepte els d’Andorra ) i perquè li agrada ser-ho.
- Noi, que estem parlant de futbol, no et fot?
- Sí, però és igual: l’Espanyol es diu espanyol i té uns orígens feixistes.
Però si parlem de futbol i de clubs la desgràcia de ser de l’Espanyol encara està més clara.
A nivell esportiu són un zero a l’esquerra enfront del millor equip de futbol de tots els temps que és l’actual Barça. I si mirem enrere jo no recordo cap temporada que l’Espanyol hagi arribat ni per aproximació a tenir un nivell semblant al del Barça.
A nivell social l’importància de l’Espanyol és un zero a l’esquerra. No hi ha gaire gent que en sigui, encara menys que en presumeixi ( de què podrien presumir, pobrets? ) i no desperten l’interès de gairebé ningú. La prova d’això és que passejant per Catalunya no veus ni una sola samarreta de l’Espanyol. En veus moltíssimes més del Madrid, posem per cas. I les comparacions amb el Barça són especialment odioses. Algú sap on hi ha alguna botiga de l’Espanyol?
A conseqüència de l’anterior, resulta que l’economia de l’Espanyol és patètica. Patètica vol dir que es van haver de vendre el camp per a pagar els deutes i van deixar de ser “l’equip de Barcelona” ( el Barça era “l’altre equip de la ciutat”) per ser l’equip de Cornellà, ciutat que suposo que està molt bé, ja que a partir de que s’hi va instalar l’Espanyol tots els guiris van a visitar-la passant de Barcelona.
Els espanyolistes diuen que tenen “la força d’un sentiment” i jo crec que és veritat.
El sentiment que els agrupa és l’enveja total, metafísica, incurable al Barça. I Trias sap que l’enveja, a banda de ser un dels set pecats capitals, és una de les dues o tres desgràcies capitals, cosa que em fa l’efecte que és pitjor que pecar ( perquè quan jo peco de luxúria o gula m’ho passo de puta mare, mentre que quan envejo quelcom a algú em foto un tip de patir ).
Total que sí, ser de l’Espanyol és una desgràcia. I objectivament en Xavier Trias no havia d’haver rectificat per res. Ara bé, des d’un punt de vista subjectiu, totes les religions ens ensenyen que la compassió és una virtut. I Trias rectificant ha estat compassiu, cosa que l’hora a mitges.
Espero que jo que no sóc Trias ni estic apuntat a cap religió pugui ser purament objectiu i no estigui obligat a ser compassiu amb els que s’obstinen en ser desgraciats.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
10motius |
de un perico empordanes, per que com tantes
Thursday, July 7th 2011, 10:56 AM
Primer te haig de dir que no, no parlem de futbol, no parlem de tàctiques, de jugadors, de entrenadors, de estratègies de joc, parlem de sentiments hi amb aixo no hi han campions que hi valguin els sentiments son sentiments hi no es mesuren cada un estima a la seva manera, i per cada un el seu fill es el mes guapo.
Segon dius que no som coneguts fora de Espanya com si que ho es el teu Barça, hi per aixo me ha de agradar menys o per aixo se el pot insultar, jo que el teu barça sigui tan reconegut per els seus mèrits i per la teva selecció dons hem sembla molt be nosaltres no podem aspirar per moltíssimes raons a tot aixo però ja esta be que estiguis orgullós de la aportació a la roja, es molt convergent jugar amb la identitat nacional des-de la oposició i quan arriben a governar dons ja esta be el peix al cova.
Tercer: Jo envers la llibertat d'expressió tinc un lema que la meva llibertat acaba on comença la dels altres per aixo intento no ofendre encara que de vegades no ho aconsegueixo, es pot dir el mateix sense insultar
Quart quan te demanava que el retiressis ho feia des-de el convenciment que tantes vegades com hem mantingut postures fermàs envers el que pensem, podia fer que tinguessis el gest de pensar que potser podies ofendre i et fes valorar aquesta possibilitat, a mi hem va passar algú semblant amb un bloc hi una xat-aire me va dir que potser me havia passat hi que ho valores de retirar-ho malgrat pensar que no ho feia per ofendre el vaig retirar per que vaig tenir en compte la suggerència.
Cinquè el fet de autodefinirte com a estúpid imbecil o desgraciat no et dona carta blanca per dir-ho a tothom, ja he vist que es la teva estratègia dir jo dic aixo però jo ho soc mes, hi com que tu tu dius dons ja esta be tot el que diguis.
Sisè si vaig dir-ho en principi be, es que me he cregut molts dels teus últims articles en el que semblava que traspuaves una certa autocritica no exempta de escepticisme, que feia que no fossis tant radical en certes opinions, però veig que en el futbol el odi que transmets es inherent a una forma de fer totalment superada hi tu a mi hem dius fanàtic, no se on ho veus.
Setè si soc de l'espanyol per una concepció romàntica dels anys seixanta en que entre dos camins vaig triar el tercer, aixi en el futbol com en política i en altres apartats de la meva vida que no venen a cuento aquí, però que es una opció que ara des-de el meu independentisme reafirmo i no no hem molesta el nom hem molesta moltes altres coses que no enumeraré aquí però que tots sabem de coses que es fan malament desde aquí, Madrid me la sua, hi aixi hauria de ser per la eterna diviso dels catalans fa que poguem ser trepitjats, tu ho fas nega'n el pa i la sal a un equip que malgrat et pesi es de aquí, un equip de futbol amb moltes contradiccions i coses mal fetes com tothom te alguna vegada pero d'aqui.
Vuitè l'impresentable i desgraciat de en capgros ell sol es defineix, diu que plorem , es curiós es el mateix que es deia des-de la mese-ta del Barça no fa gaires anys hi que els que tenim una edat i memòria recordem, sempre plorant dels arbitres del Madrid de la federació etc etc
Novè la gent jove porta de un altre manera tot aquest enfrontament per sort hi ho viu amb una naturalitat no exempta de certa rivalitat però molt petita per que la diferencia es grossa, en canvi dels 40 cap a munt es veu encara com una agressió i es una llastima que Barcelona que vol ser mirall de no se que tingui un alcalde ancorat en un passat que no pot aportar res de bo per la ciutat que pretén ser capital de Catalunya malgrat que moltes vegades oblida aquesta capitalitat promocionant una marca Barcelona que fa que arreu no es conegui la realitat nacional catalana malgrat que com tu dius ja esta be que Barcelona sigui reconegut per el seu equip hi per la aportació que aquest equip fa a la roja, aixi ens va com a catalans hi desprès algú s'estranya de que hi hagi gent al país que no vol el mirall de Barcelona que el únic que fa es unificar-nos encara mes amb espanya, la teva.
La primera reacció era fer una contesta igual de destraler que la que tu fas, ofensiva i desagradable, es fàcil cebar-se en el dèbil, amb el petit, tu ho saps fer molt be ho hem vist en varis temes, jo el temé de las declaracions del alcalde impresentable i desfasat que te ara Barcelona me ho vaig agafar amb sentit del humor ni hem va passar per el cap fer un bloc sentin-me agreujat, crec que aquest alcalde amb els anys que es dedica a la política ja podia haver anat a un logopeda, però potser tenia por de trobar-se amb el president del espanyol un altre impresentable, (per tot arreu ni hi han Laporta inclòs) però com deia me ho he agafat be hi he fet una samarreta amb el escut del espanyol que hi posa "soc el gendre de en Trias" però com que tu has de dir la teva encara que pixis fora de test hi ja saps que tindràs el grupet de pal-meros, cada vegada menys i sempre Les mateixos , potser que te ho facis mirar, dons es senzill al pericó canya fins que canti en braille, per dir algú incomprensible com el teu article, tu ja veig que vas sobrat no acceptàs suggeriments encara que ho vesteixis dient que si, i te envoltes de un embolcall de tolerància que no tens, com gosses dir a un altre fanàtic? desprès de lo que dius i escrius, lo de la humilitat que tant ven l'altre impresentable de en guardiola una altre actor com en mouriño, veig que es molt maco per dir-ho en tertúlies hi parlant amb els amics, som humils, jajajaja no sabeu ni lo que es aixo, hi ja que tant afeccionats esteu als diccionaris busqueu la definició potser sabreu quelcom mes.
Tornant al impresentable de en Trias, nomes es l reflexes dels polítics que tenim, molt mediocres, per que si a Barcelona no hi havia un candidat millor per que la gent el pogués votar dons diu molt de la capacitat dels polítics i dels partits de generar certa llussio, jo tinc una anècdota amb el president Jordi pujol en el que varem fer una broma sobre el meu espanyolisme, la resposta del president si que va ser la de una persona que sap estar a la alçada del seu poble hi que malgrat tenir un pensament propi, sabia respectar minories, races creences i cultures, llastima que el seu exemple hagi caigut en un sac foradat.
Respecte als que han participat de la polèmica segueixo dient que barrufeta es un nick doble, que el utilitza per faltar als demès quan ella-ell vol, que en cpgros es un pobre home, que no val la pena ni nomenar-lo, respecta a Ellesmera hem sap greu que cada vegada que participa en algun escrit meu sigui per menystenir la meva opinió, cosa que no faig en els seus blocs, Beltran tens raó es pot expulsar a un nano que va ofendre, però la mesura de las ofenses las possés tu, tu saps que no hi toca hi que aquest xat li servia per socialitzar-se, però en canvi a mi hi ha hagut qui me ha insultat, hi no ho dic per aquest bloc, hi d'altre gent també i las mesures no son las mateixes, però es el tu xat hi han xata-ires de primera i de segona.
Per ultim tant afeccionats que esteu a las dites populars ni hi ha una que diu: "de advocats hi procuradors al infern de dos en dos"
Encara que no ho creieu no desitjo que el cicle triomfal del Barça s'acabi no voldria tronar-vos a veure plorant com dieu que fem els demès, la vida es un rellotge hi sempre passa per las dotze.
Si vols contestar fes-ho es la teva llibertat que no vull coartar però potser jo ja no hi serè per la replica faré com al congres, o al parlament el gran te la ultima paraula TOTA TEVA
UNA OPINIO PER MOLT MINORITARIA SI TE RAO NO DEIXA DE TENIRLA, I LA MENTIDA REPETIDA VARIS MILLIONS DE VEGADES NO DEIXA DE SER MENTIDA
|
|
Capgros |
Ja et val, Persi, que masoca que ets
Tuesday, July 5th 2011, 1:58 PM
Repeteixo el comentari que he posat en un altre bloc.
De un pet, deu mol esquerdes.
Aquests pericos es veu que no tenen altre feina que anar plorant pel mon.
I tant que seria una desgracia tenir un gendre perico.
I sigui alcalde o sigui el rector de La Guixa, te tot el dret del mon de no voler un gendre perico.
Imagino que tampoc li agradaria tenir un gendre sarnós, antisistema o skin head.
A veure si no ho podra dir.
Que ja està be de tanta corecció politica i tanta hostia
I tu, Persi, la teva iaia no et va dir allo de: De bram d'ase no en puja cap, al cel.
|
|
Ellesmera |
l'has liat Persi
Tuesday, July 5th 2011, 11:33 AM
això els periquitos no t'ho perdonaran mai, hahahaha.
De tota manera, jo tampoc veig insults enlloc. Dius el què és. El Barça és el millor equip del món i l'Espanyol un de mediocre.
I jo també em considero una persona "del montón" amb gustos exquisits: l'art, la mússica clàssica, el jazz, la poesia, els bons llibres, la bona companyia...
Ah, i gràcies per la part que em toca de l'article. Tu també ets un home interessant.
|
|
TomasM-Porta |
10 Motius
Tuesday, July 5th 2011, 10:20 AM
En primer lloc, presuposo que ets de l'Espanyol. Si és així sàpigues que entenc la teva ràbia.
Jo no entenc que dir desgraciat - es a dir, que no té gràcia - a qui és desgraciat sigui un insult, sinó que es dir les coses pel seu nom. L'Espanyol no te gràcia ni jugant a fútbol, ni com a club, ni com a res. Fora d'Espanya no el coneix ningú.
El Barça és la columna vertebral de la roja, sí, que resulta que és la campiona del món. L'Espanyol no és la columna vertebral de res que jo sàpigui.
Mira, jo sóc una persona mediocre. No sóc ni en Rockefeller, ni el Di Caprio, ni en Dalí, ni en Josep Pla. Però per aquelles coses de la vida els meus pares es van gastar per a que tinguès un gust excel.lent, cosa que no deixa de ser una paradoxa.
Això vol dir que sóc un enamorat de la bellesa en totes les seves manifestacions. I això va des de les senyores fins a les arts, des dels paisatges fins a la gastronomia, és a dir, sóc una persona mediocre amb gustos de sibarita.
Això vol dir que quan jo quedo amb una dona vull que sigui interessant, que quan vaig a veure una exposició vull que sigui genial, que quan vaig a contemplar un paisatge vull que sigui emocionant, que quan vaig a dinar a un bon restaurant m'agrada gaudir al màxim del talent dels cuiners i escullo els millors vins dintre dels meus gustos. Les persones que m'han acompanyat te'n donaran fe.
En aquest sentit l'Espanyol és com un dinar de menú de supervivència, de dinar perquè s'ha de posar una cosa a la panxa al mig dia, de vi i gassossa perquè el vi és dolent, etc... Crec que en això qualsevol persona que entengui de futbol hi estarà d'acord.
Ser de l'Espanyol, per tant, és com aquell que el porten al Bulli i demana dos ous ferrats, un bistec a la planxa amb patates fregides, un gelat de la frigo i una estrella.
Crec que qualsevol afeccionat del món al futbol et diria que el Barça és anar al Bulli i deixar que l'Adrià - és a dir, l'Iniesta, el Xavi o el Messi, que són els tres candidats a la pilota d'or ( crec que de l'Espanyol no només no n'hi havia cap, sinó que no n'hi hagut mai cap )- et serveixi les genialitats que vulgui.
Com tu pots comprendre a la meva edat un ja no és fanàtic de res. Però sí que té quatre idees clares.
Per tant, es possible que tu siguis una persona genial amb gustos mediocres -o amb un gust mediocre - i que jo sigui una persona mediocre amb gustos genials, ja t'ho reconec.
No crec que hagi insultat ningú dient el que penso i, per tant, no penso demanar disculpes per dir el que penso. Si estic equivocat en alguna cosa de les que he dit respecte del Barça i de l'Espanyol et prego que m'ho facis saber i en parlem.
Però la desqualificació sense arguments no serveix. La desqualificació amb arguments sí, naturalment.
|
|
10motius |
si ser del barça
Tuesday, July 5th 2011, 9:34 AM
la columna vertebral de la ROJA es un honor que no vull compartir, en aquest bloc has arrivat al insult algo que no et feia , es veritat tenia una opinio de tu una mica massa generosa, pero el futbol torna a treure las mes baixes passions, treu els instints mes primaris hi aqui fem un totu revolutum hi si val tot, ho sigui que jo me obstino en ser desgraciat, ja no vaig mes per las branques de qui vol dialogar esta clar que amb articles com aquet et qualificas tu sol, m'agradaria que te ho pensessis hi el retiresssi seria un gest que te honoraria si es que encara te en queda de aixo, despres et contestare.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|