| |
El vent del cim
 dissabte 2/juliol/2011 - 04:49  727  9
Sóc en el més alt replà de la calma,
immòbil i atalaiant camins que s’enfilen
pel roquís que bat l’alta llum del sol.
Eternament els ulls i les mans enlaire,
com veles que s’inflen al vent del cim.
Cap a llevant veig repòs de barques,
i a l’horitzó, una fina mar de platí.
Vindrà la boira impregnada de clarors
per dir-me que en aquest lloc ferest
va espigar-hi, un dia, la flor del desig.
Ramon Aladern
|
| |
vetera |
mpoppins, nova, clic i lli
Monday, July 4th 2011, 5:47 AM
mpoppins, i és nota que ens coneixes a tots dos.
nova, gràcies pel bloc, ja l'he guardat, el llegiré amb calma i seleccionaré aquelles que em siguin properes.
clic, ho has interpretat molt bé, només una observació, la calma interior i la passió, no tenen perquè esser antagòniques, poden ser conciliables.
lli, potser alguna cosa semblant a un escrit poètic em sortiria, però és un problema d'actitud, quan sóc dalt d'un cim i gaudeixo del paissatge que m'envolta i si és el cas de la companyia, no tinc ganes d'escriure, només d'amarar-me del que veig i de sentir.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
