| |
L'HORA BRUIXA
 divendres 1/juliol/2011 - 12:31  1109  0
Com que ja hi ha qui escriu sobre temes seriosos jo em permetré el luxe de fer-ho sobre coses menys trascendentals, si us sembla bé ara ho faré sobre les "hores bruixes".
Podriem dir que la primera de totes les "hores bruixes" del dia es aquell espai de temps que va des que ens sona el despertador fins que ens trobem al bany sense saber massa com hi em anat a parar. Mmm aquells minuts que fem el ronço malgrat en alguna ocasió tenim un conflicte intern entre allargar-los o no, però al cap i a la fi d'una manera o altra son uns moments especials, els nostres moments previs a obrir la porta a la quotidianeitat...
En segón lloc trobèm la migdiada, una delicia sobre tot ara a aquest temps. A voltes hi ha qui no pot fer-la, o per la feina o per què se li posa de través.. però la resta la gaudim fins l'ultim segón. al sofaret o al llit o en qualsevol recó tranquilet i amb un mínim d'airet, aiii que n'és de bona, ni que sigui uns minutets ajuden a encarar la resta de la jornada amb mes alegria.
La tercera "hora bruixa" es aquella que posa fi a la jornada laboral, i per sobre de totes la del divendres. Es l'hora del balanç per alguns i per d'altres es el contrari, l'hora de posar punt i final a l'activitat cerebral intenssiva, es a dir, l'hora de relax. aquells moments que transcorren entre sortir de la feina i marxar cap a casa... aturant-se a fer una cerveseta o un beure qualsevol amb els amics o la parella, els fills o els companys d'esport... quasi la millor hora bruixa que un pot gaudir en el dia dia.
La quarta "hora bruixa" la trobem esporàdicament i no tothom té la sort de disfrutar-la, es aquella que gaudim amb la millor companyia possible, amb amics o amb un xato o una xati del nostre gust, ja sigui la o el titular o un o una futurible. Aquesta "hora" la solem gaudir els divendres o dissabtes nit i podríem dir que té el rang de "màgica", és "l'hora bruixa" per excel-lència, és aquella que fa que cinc hores passin com per art d'encanteri, aquelles en les que passem de ser "un o una de molts" a ser "el o la", deixèm l'anonimat per ser els o les protagonistes. És la que ens fa creixer i la que ens carrega les piles per fer front a tot el què se'ns presenti, és el manà dels humans.
I per fi la cinquena, és aquella en que entrèm al nostre cel particular, al "cel dels pòbres", a la nosttra habitació, al nostre llit. Ja sigui sols o acompanyats allà sòm Déu! el silènci, aclaparador o envolvent depen de la nostra circumstància, ens empara i ens aïlla de la resta de l'univers, és el nostre món, allí clou la jornada i posem punt i final a la nostra manera, sobre tot amb un somriure de satisfacció abans de tencar els ulls i la porta...
|
Contactes
Registra´t
