| |
EL DÉFICIT PÚBLIC I ELS NEOLIBERALS - IV
 dijous 30/juny/2011 - 08:33  532  3
4.3.2. Les comunitats autònomes.
Pel que fa al dèficit públic de les diferents comunitats autònomes , igual que passava amb els diferents estats de l’Unió Europea, tampoc no podem parlar d’uniformitat. Vejam com estan les coses a cada lloc per a que ens en fem una idea:
Madrid -0,69
Extremadura -2,23
Euskadi -2,24
Canàries -2,31
Galicia -2,43
Castella i Lleó -2,56
Cantàbria -2,59
Astúries -2,61
Andalusia -2,99
Aragó -3,07
La Rioja -3,26
País Valencià -3,47
Navarra -3,50
Principat de Catalunya -3,86
Illes -4,16
Múcia -4,95
Castella – La Manxa -6,47
El deute de les Comunitats Autònomes va pujar un 31,70 el 2010.
En euros el deute de les comunitats autònomes és el següent:
Principat de Catalunya 31.886 milions d’euros.
País Valencià 17.600 milions d’euros.
Madrid 13.492 milions d’euros.
Andalusia 12.176 milions d’euros.
Galicia 6.162 milions d’euros.
Castella – La Manxa 5.819 milions d’euros.
Euskadi 4.916 milions d’euros.
Illes 4.064 milions d’euros.
Castella i Lleó 4.294 milions d’euros.
Canàries 3.298 milions d’euros.
Aragó 2.901 milions d’euros.
Múrcia 2.107 milions d’euros.
Navarra 1.725 milions d’euros.
Extremadura 1.174 milions d’euros.
Astúries 1.634 milions d’euros.
Cantàbria 911 milions d’euros.
La Rioja 726 milions d’euros.
Fins a qui les dades que ens volen donar els espanyols i que ens fan veure que els catalans gastem molt més del que ingressem, que som uns malbaratadors i que la nostra autonomia li costa un ull de la cara als espanyols.
Però hi ha una cosa que se’n diu balances fiscals, que als catalans ens han costat molt d’aconseguir i que donen la informació següent:
Illes: - 14,20.
Principat de Catalunya: -8,70.
País Valencià: -6,32.
Madrid: -5,57.
Navarra: - 3,18.
Múrcia: - 2,13.
Euskadi; - 1,50,
Canàries: + 1,60
Aragó: + 1,83.
Castella – La Manxa: + 3,54.
Andalusia: + 4,53.
Cantàbria: + 5,03.
Galícia: + 8,19.
Castella – Lleó: + 10,10.
Astúries: + 14,33.
Extremadura: + 17,78.
Això vol dir que si s’apliquésin els dèficits i els superàvits de les balances fiscals als pressupostos de les comunitats autònomés del’estat espanyol, les coses quedarien així:
Illes +10,04
Madrid + 4,88
Principat de Catalunya +4,84
Euskadi + 3,74.
País Valencià + 2,85
Navarra -0,32
Múcia -2,82
Canàries - 3,91
Aragó -4,90
Andalusia -7,52
Cantàbria -7,62.
Castella – La Manxa -10,01
Galicia -10,43
Castella i Lleó -12,66
Astúries -16,94
Extremadura - 20.
Aquest estat de coses indica el següent:
1. Que Catalunya ( Illes + Principat + València ) si fos independent tindria una situació econòmica millor que la de Suècia, que ara mateix és la segona millor economia de la Unió Europea i lleugerament inferior a la de Noruega, que es la que funciona millor.
2. Que això seria igualment així si cada una de les parts de Catalunya fossin independents, amb la diferència que llavors les Illes estarien millor fins i tot que els noruecs.
3. Que Euskadi i Navarra estaria lleugerament per sota de nosaltres. I, si anèssin per separat, Euskadi estaria per davant del País Valencià i per sota de Catalunya.
4. Que Múrcia, Canàries i Aragó es trobarien en una situació de dèficit assumible com podria ser el d’Alemanya, Holanda o Itàlia.
5. Que Andalusia i Cantàbria es trobarien en una situació complicada més o menys semblant a la de França.
6. Que Castella-la Manxa, Galícia, Castella i Lleó estarien en una situació delicada com ho poden estar Espanya, Islàndia o la Gran Bretanya.
7. Que Astúries i Extremadura estarien en una situació crítica com ho poden estar Grècia i Portugal i ho ha estat Irlanda.
En aquest estat de coses, quan Catalunya és espoliada fiscalment, és d’un cinisme absolut que la ministra d’economia espanyola, la senyora Elena Salgado, ens digui als catalans ( valencians i mallorquins ) que hem d’actuar amb “la major fermesa possible per a tornar la sostenibilitat als nostres comptes públics”, cosa que vol dir que ens exhorta a retallar els serveis públics i, per tant, a baixar el nivell de vida, pujar l’atur etc...
El que no diu la ministra, però sap prou bé, és que per a que els catalans ens quadrin els números només ens cal desempellegar-nos d’Espanya, cosa que, segons s’ha sabut avui dia 29 de juny del 2011, és el que vol un 42% dels catalans, en front d’un 28% que és masoquista i vol continuar pertanyent a la metròpoli i un 30% que diu que tant li fot ( però cada dia hi haurà menys gent a qui tant li fotrà i més gent independentista, perquè els vincles amb els orígens familiars de moltes famílies catalanes són importants, però encara és més important el pa nostre de cada dia ).
|
Contactes
Registra´t
