|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de cebeta
|
|
|
ÉS EL QUÈ HI HA
dimecres 29/juny/2011 - 12:01 1774 9
Una cebeta al centre del seu univers.
Sense forma de gaudir dels uiversos veïns...són com forats negres que tal i com l’atrauen, l’esclafen.
Les capes que la van endurir sempre cauen i es queden pel camí, doncs són tan sòls una cuirassa.
No pot aspirar a evolucionar des de la seva condició: quan la nega i es revela acaba inevitablement esclafada un cop ha lluit a l’amanida o al sofregit.
Una cebeta tan egocèntrica que dessitjaria haber estat poma...que li han fet creure poder-ne ser,que se n’ha cregut ...va arrivar a creure poder lluïr des de l’entrant fins a les postres.
Però hi haurà qui això l’embafi...doncs fins i tot el plaer més gran d’un paladar sibarita es pot arrivar a cansar.
Cebeta il.lusa que es fustiga per ser-ne i no poder canviar.
No és cap novetat.
www.youtube.com
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Goosy |
aiiiiiiiis
Wednesday, June 29th 2011, 10:37 PM
no se si ets ceba picada,si ets ceba tendra o cebellot, no ho se,si se que ets un a nima i un cor tendre, pero també ets forta i dolça quant cal, qui no li agardi,alls secs piquen, alls tendres taquen, siguis el que siguis estiguis com estiguis,viu i sigues feliç
|
|
TomasM-Porta |
Dolors
Wednesday, June 29th 2011, 7:00 PM
1. No sóc un noi dur en absolut, però no m'agrada que em manin ( ni manar ). Més aviat física i mentalment tendeixo a ser tou. I arrodonit.
2. Tens raó, aquí tothom pot llegir el que vol, però també comentar el que vol. La llibertat és bidimensional. I jo procuro fer les crítiques respectuosament fins i tot quan ho faig en privat. He anat a una escola de frares, jo.
3. L'elegància comença per un mateix. Sigues elegant, nena. Trobat elegantíssima. Mira't al mirall i troba't enluernadora. I escrriu sobre això. Perquè resulta que quan estàs de puta mare no escrius. I pensa que això és injust. Potser estaria bé que de tant en tant compartissis les teves alegries.
4. Pel que fa mi sóc el fill d'un trist forner del Barri Xino barceloní i no puc aspirar a gaire més elegància que a dir, a vegades, el que penso; cosa que normalment no és considerat en absolut elegant. Ja m'agradaria ser un dandi, però és que no.
5. Hi ha moltes menes de cebes. N'hi ha de dolces i n'hi ha de reconsagradament picants. I hi ha els calçots i mil classes més.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|