Un tronc d’arbre que un cop ha estès les seves arrels àvides d’aigua per mantenir-se viu, mira al seu interior i el veu totalment balmat.
Potser han estat els corcs... potser no hi ha culpables.
La natura així ho ha decidit i com sempre,capriciosa i sàvia, ha marcat novament un destí.
I amb la darrera empenta d’un cop de marinada que minva la seva frondositat i el tomba, torna a surar pel riu de la vida canalitzant-ne les aigües que el travessen, a cops lluitant contra corrent o senzillament deixant-s’hi portar...somiant fondres amb l’inmensitat promesa de l’oceà esperant no topar en el seu camí incert riu avall amb cap nàufrag que vegi en ell una taula de salvació, per alimentant-li el foc que necessitarà per entrar en calor i escombrar-lo quan quedi reduït a cendres.
No sóc cap àngel.
No tinc ales.
Quan he cregut tenir-les,m´he estimbat.
Els aterratges forçossos deixen bonys que fan mal.
Parlo de la meva buidor,sí.
D´haver xafat una merda molt gran que m´esquitxa constantment i no veig com netejar-la.
Aquesta gran merda porta el meu nom.
.. és una sensació q ens envaeix, ens contamina i ens fa creure q realment estem buits o ens hi sentim... però com diu en supernen, la buidor podria ben bé ser un cúmul de sentiments q ens transforma, q no ens deix assimilar-los i ens crea aqueta sensació interior de buidor absoluta...
Rebusca en aquesta buidor... segur q hi ha moltes coses amig amagades.
que tingues eixa buidor.El que téns és massa coses dins de tu i sembla que és buidor.Però són tants sentiments, que s'entrecreuen tots plegats sense control.Potser no parles de tu i jo ho interprete malament.
De tota manera,saps expressar-los molt bé.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't