| |
El xat
 divendres 16/maig/2008 - 08:19  533  5
Fa aproximadament 4 mesos que sóc al xat. Gent que m'era absolutament desconeguda ara han passat a formar par de la meva quotidianitat. Algunes persones les ha conegut personalment, d'altres continuen amagant-se darrera d'un nick.
t
Jo vaig entrar al xat per curiositat. Buscava un xat en català i va sorgir aquest. Després va venir l'època d'entrar al general i fer-me el graciòs aconseguint més o menys que la gent em seguÃs la corrent. I d'altra banda em vaig embarcar en un blog, que també era quelcom que mai no havia fet.
Però a mesura que passa el temps les coses es compliques. Hi dedico més hores de les que hi hauria de dedicar. T'atrauen noies que potser no t'haurien d'atraure i d'alguna manera, als 45 anys tornes a ser un adolescent que potser mai no has deixat de ser.
Quan penso en les hores que dedico diarament al xat, a banda de criticar-m'ho, no em puc estar de reconèixer que és quelcom important per a mi. I llavors la pregunta següent és el per què és important. Quines són les meves mancances que el xat omple? Segur que no és només un tema de passar l'estona i fer amics, segur que, al menys en el meu cas, hi ha més.
A tothom li passa igual?
|
| |
rosalia45 |
al xat
Wednesday, May 21st 2008, 4:03 PM
Yo tengo internet dsde hace casi un año y apenas lo uso, de hecho no se usar mucho el ordenador, y lo de hacer xat es complicado para mi, buscaba un xat pero en francés y se me ocurrió el de cataluña, me gusta el catalán aunque no lo se escribir apenas, tengo familia en Barcelona y me encanta hablar con ella lo que puedo claro,el caso es que encontrado este xat y me gusta, no se muy bién como funciona por que a veces busco algoque visto en otro momento y ya no lo encuentro, me enfado por que no se donde buscar, lo dejo me doy una vuelta y me digo a empezar otra vez, en otras digo astra otro dÃa, con paciencia ire aprendiendo, me gusta por que sin salir de casa se puede conocer gente encantadora y eso es algo que ocurre poco en el dia a dia, no pretamos atención a la gente ue tenemos alrededor, ceo que hay que fomentar y obligarse cada dia a todo, a saber de la gente que tenemos al lado y si no nosdicen pues decir nosotros, el cambio hay que empezarlo por nosotros mismos,y con nuestra actitud positiva los demás de alrededor también cambiaran, un dia que me dió por ponerlo en practica me fué bién, . besos a todos
|
 |
naruma |
....
Saturday, May 17th 2008, 6:08 AM
A vegades estem envoltats de gent i ens sentim sols, a voltes la vida et porta moments de reflexió, de tristesa, de alegria,de soletat, d'euforia,de decepció, d' esperança, de negit, d' il.lusó, i fem,diem o sencillament actuem, com el cor ens diu. Pensem i ens fem preguntes...
Si durant aquest temps has aconseguit endur-te alguna cosa positiva, ja has guanyat quelcom més a la teva vida. Estic segura que aixi ha estat!
Un peto
|
|
occipital |
Enganxats
Saturday, May 17th 2008, 5:59 AM
A mi em sembla que potser és que sou addictes al xat, i que busqueu alguna cosa o persona que a la vostra vida us manca. Jo fa cinc anys em vaig quedar enganxada en un xat, i per sort ho vaig reconèixer. Vaig conèixer gent en persona i altres mai van voler donar la cara. Si a la vida real ja costa conèixer les pesones, en la vida irreal i solità ria d'un xat per a mi va ser com donar voltes i voltes sempre sobre les mateixes roderes. Em vaig desenganxar i vaig tenir el sÃndrome d'abstinència; però ho vaig aconseguir. He tingut, i tinc blos (no aquÃ) pà gines de fotos, de vÃdeos. Però sempre tinc la sensació que quan està s davant l'ordinador en realitat està s sol, i posant ordre als teus pensaments. Si tens interès per conèixer algú en la vida real, crec que s'ha de fer quan més aviat millor. En els xats hi ha les mentides, els enganys, les falsetats, igual com a la vida real.
|
|
etveig |
Potser...
Saturday, May 17th 2008, 5:23 AM
Potser, a tothom li passa igual...,
Avegades com més gent tenim al voltan, més sols ens trobem.
Trencan la incomunicació, com diu la Lauren, potser la mateixa que nosaltres sense donar-nos compte, ens estem crean a casa, a la feina..., qui sap.
També podria ser que a determinada edad, a tothom li agrada que li tirin alguna floreta de tant de tant, el sentir que encara "interesses", no sé.
De totes maneres, el que es cert, es que per sort o per desgrà cia cada dia soms mes gent. A alguns aixó els pots fer pensar i preguntar-se, -En quina societat vivim, que fa que necessitem un refugi com el xat?.
-Estem més oberts cada dia, o per el contrari cada dia ens tanquem més en nosaltres mateixos?.
Per reflexionar...,
|
|
|
Contactes
Registra´t
