| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de vetera
|
|
| |
Música de diumenge: PUNT I FINAL.
 diumenge 26/juny/2011 - 10:33  774  10
Avui és el darrer article de “Música de diumenge”, que us ofereixo.
Des d’aquella tarda de diumenge d’hivern de finals de gener amb Bach i la seva Cantata BMW 140 fins avui amb Vivaldi i L’Estiu de Les Quatre Estacions, han estat cinc mesos amb 25 seleccions musicals que hem escoltat virtualment junts. Hem estat volgudament eclèctics en els compositors, èpoques i estils, Mozart, Wagner, Lanner, Haendel, Beethoven, Vivaldi, Grieg, Holtz, Smetana, Txaikovski, Delibes, Bizet, Vorsák, i McCartney. Ells són els responsables de les bones estones que hem passat.
Permeteu-me que avui us expliqui la idea que va generar aquesta secció de “Música de diumenge”.
Molts diumenges d’hivern a la tarda, quan el sol ja fa estona que s’ha post i ens queda aquella llum molt apaivagada del capvespre, el pensament que el cap de setmana ja ha passat i que l’endemà caldrà tornar a les obligacions professionals, fa que el meu estat d’ànim, habitualment vital, decaigui. Per a superar o al menys mitigar aquest estat d’ànim, m’ajudo amb la música. Com si d’una litúrgia es tractés, m’assec al sofà, apago els llums deixant que l’estança quedi només il•luminada per les flames tremoloses de la llar de foc, i en absolut silenci, (ja no tinc fills a casa), l’escolto.
Aquella tarda de diumenge de gener, vaig pensar que potser aquella sensació meva, la podien tenir d’altres “xatcataires”, i que segurament també els aniria bé escoltar aquesta música. I així va néixer la idea de compartir-la a “Música de diumenge”.
Ara, però, ja no és hivern, les tardes de diumenge són lluminoses i aviat començarà l’època de vacances. Així doncs, aquells elements externs que podien condicionar els estats d’ànim, ja no existeixen. L’estiu doncs, ha fet que també sigui l’hora de dir-vos a reveure d’una manera indefinida, en aquest article setmanal. També he considerat la percepció, que la secció podia començar a cremar-se.
Us dono les gràcies a tots els que heu seguit i comentat el meu bloc, i a la Titània d’una manera especial per la seva col.laboració a la societat virtual, aportant seleccions de molta qualitat i que han tingut força capacitat de convocatòria.
M’agrada pensar que aquestes obres , us han fet sentir i emocionar alguna vegada. Si ha estat així, la música ha seguit complint el seu objectiu amb vosaltres.
Avui, com a cloenda, us he preparat dues seleccions:
- En primer lloc, de “Les Quatre Estacions” de Vivaldi, la descripció musical que va fer en el concert per a violí de “L’Estiu”. Composada el 1723, és la seva obra més coneguda.
Presteu atenció als canvis de ritme tant contrastats que té, amb un frenètic final, i en la interpretació de la solista noruega, Mari Silje Samuels, per la seva energia i sensibilitat.
www.youtube.com
- I en segon lloc el famós “Time To Say Goodbye”, (Es hora de dir-vos adéu). Composició de reminiscències clàssiques, amb música de Francesco Sartori, cantada per la soprano anglesa Sarah Brightman i el tenor italià Andrea Bocelli.
www.youtube.com
Adéu-siau, melòmanes i melòmans, què tingueu un bon estiu.
A reveure!.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
vetera,abans de que acabi el día,
Friday, July 1st 2011, 5:53 PM
Per molts BONS anys!
i gràcies per tots els teus artícles,
musicals i no musicals.
La teua experiència que et va fer pensar en els
"música pels diumenges", la vaig tenir jo també.
Un diumenge a mig matí. a El Salvador.
Davant el jardí de casa. Un silenci que només el trencaven
el cant d'algun ocell de tant en tan
A casa erem la mare, d'uns 80 anys, i jo
de 52 anys. Vaig posar el concert per violí i orquestra en ré major, opus 61
de Beethoven. Asegut al balancí amb els ulls aclucats.
Cap a al fi del primer moviment ja m'havía transportat a un altre nivell.
Quan arrivà el solo de violí, del segon moviment, vaig experimentar un èxtasi
que mai oblidaré i que sempre procuro repetir al escoltar aquesta peça.
No m'en recordo si l'interpret era Jasha Heifetz, Yehudi Menuhin, Isaac Stern; però segur que no era Itzhak Perlman, que és el que he trobat al you tube(I que NO m'ha fet el mateix efecte. M'ha semblat que l'hi mancava més FORÇA al solo cap els minuts 31,32...El que vaig sentir llavors em va fer seny\tir co si m'haguès fet volar com una orineta pel cel)
http://v.youku.com/v_show/id_XMTA0MzgzNTc2.html
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
