| |
CAPITOL 1
 diumenge 26/juny/2011 - 02:17  1949  3
CAPITOL 1
L’altre dia em venia al cap una historia més d’aquest xat. Quina sensació més estranya et produeix no haver vist mai a algú i en canvi saber-ne tots els secrets.
ADVERTÈNCIA: Aquest relat esta basat en fet reals, malgrat qualsevol coincidència pot ésser casualitat.
Vivia en un poblet petit d’interior, es dedicava a la feina del camp i a cuidar cavalls, tenien estable i feien servir els cavalls per diferents interessos turístics.
En Jofre havia estudiat per enginyer agrònom com la Clara, i quan tenien vint anys van decidir anar a viure junts. El pare de’n Jofre veient que al fill s’havia esforçat per treure’s la carrera li va cedir els terrenys familiars i la petita casa de Can Delmàs per a que en fes el que volgués, els germans havien marxat a ciutat i no en volien saber res.
Així es que van condicionar la casa de Can Delmàs amb els recursos que tenien, i decidir un munt de plans de futur per sortir endavant plegats.
Però després de setze anys, la vida i la rutina s’havia encarregat d’esmicolar tots aquells somnis, als vint-i cinc la Clara s’havia quedat embarassada, va néixer l’Aina, una nena preciosa que s’assemblava moltíssim al pare i que havia heretat la passió dels capvespres llaurant al camp, li encantava ajudar-lo, era ben viva-.
La Clara havia estat pràcticament dos anys, tancant-se en si mateixa, De vegades enyorava la vida de ciutat i no s’acabava d’acostumar aquell silenci. I en Jofre també havia establert els seus hàbits allunyant-se cada cop més d’ella.
A les vuit anava a la societat a jugar a cartes o al dominó i tornava a les deu del vespre, i es trobava el sopar tapat amb un plat i Na Clara ja era al llit, i així transcorrien els dies entre silencis.
La Clara, s’havia deixat, es passava els dies vestida de qualsevol manera, no tenia esma d’aventurar-se al poble perquè no tenia ganes de parlar, només li explicava les coses a L’Anna, l’amiga que venia al poble els estius, a casa dels pares però que vivia a ciutat, l’amiga que l’assessorava amb la roba, i amb en Jofre...
Aquella nit havia de ser cóm la resta, però era diferent, la lluna era molt gran i groga, L’Anna acabava d’arribar i va anar aquella tarda a les vuit a la societat, cercava a en Jofre, ja feia dies que barrinava que li havia de dir, perquè na Clara no era capaç de dir-li que, s’havien allunyat i perdut l’un de l’altre que l’Aina els enyorava, i que si havia de ser així, havien de reaccionar però aquell estat permanent no era bo per Na Clara.
L’Anna va anar directament a la taula de’n Jofre, el jaume, el toni i el Ramon i interrompent la partida, va dir:-Hola Nois! Qui guanya?, van començar a discutir entre ells rient, mentre l’Anna li deia a en Jofre que el necessitava un moment i que era imminent.
-i tant! Diguè en Jofre-
Asseguts a una taula més enretirada, l’Anna comença dient:
-He vingut expressament-
-Ah si?-
-si, a buscar-te, sé que no m’hi haig de posar, son coses vostres però estimo la teva dona com si fos la meva germana i la conec bé, t’estima, però no te ni la més remota idea de cóm apropar-se a tu, ni de dir-t’ho, us heu acostumat a viure al marge de l’altre i no te’n adones que laClara no hi serà per sempre. Hauries de començar a fer alguna cosa des de ja
-Anna, t’agraeixo molt , jo també l’estimo però no sé ni per on començar
-comença per arribar abans a casa i per començar a pensar com tornaràs a enamorar la teva dona, si no ho vols, no tens l’obligació però algú t’ho havia de dir abans no sigui massa tard,
Saps que fa de vuit a deu mentre ets aquí?
-El sopar i anar a dormir suposo...
-Entra amb un xat, només que algú tingui la pretensió de cuidar-la més que tu...
-En Jofre es posà les mans al cap i preguntà:-
-saps quin xat? I el nom que fa servir?-
Es diu xat.cat i el nic és... i li digué a cau d’orella.
Aquella nit en Jofre va quedar amb en Jaume anar a casa d’ell a l’ordinador perquè de vuit a Deu l’Aina havia de fer els deures i volia mirar unes coses per internet, però en Jaume va saber que passava quelcom i li donà les claus perquè hi anés cada dia.
De primer Na Clara es posava gelosíssima quan en Jofre parlava amb mi però amb el temps...
|
Contactes
Registra´t
