| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Hibernia
|
|
| |
Persones tòxiques
 dimecres 22/juny/2011 - 07:54  2069  14
Hola a tots!
És la primera entrada del bloc que escric.Ho faig per compartir la meva experiència recent amb un tipus de persones que cal evitar si es vol tenir una vida feliç.
Trio aquest tema perquè em puc considerar experta en això que diem persones tòxiques, ja sigui referit a parelles o amistats. Prefereixo centrar-me en les parelles que és el tipus de toxicitat per mi més complicat d'evitar.
Fa uns 4 mesos vaig conèixer un noi per internet. Semblava que teníem coses en comú i malgrat que de caràcter érem força diferents va sorgir una mena de química especial entre nosaltres. Hi havia una certa tensió que feia que les converses fossin amenes (per mi ho eren realment) i poc a poc va anar captant el meu interès. Jo sortia d'una relació amb una persona una mica especial, la qual cosa tenia una part bona i una dolenta i necessitava una cosa radicalment diferent. No volia un rotllo (les noies que pogueu llegir això sabreu que això és ben fàcil de tenir) sinó que volia algú que em fes pensar, que sabés captar el meu interès, que em fes sentir bé (quelcom que amb la persona adequada sorgeix espontàniament).
I bé, sembla que ell es va anar interessant per mi, que em trobava maca i volia tenir certa intimitat amb mi. Però tenia mals pressentiments, no sabia perquè. Tot semblava normal... Sabia que era una mica esquerp i que en cap moment es referia a una relació seriosa però al mateix temps tampoc tancava la porta del tot. Un parany...
Vam quedar un primer cop i la cosa no va funcionar. Ni tansols ens vam fer un petó ni res... Semblava tímid i distant. Vam seguir xerrant i tenint sexe per internet (una fòrmula que vam descobrir causlament i que passades unes setmanes em cansava una mica) i tot semblava que anava bé. Sabia poc d'ell i del seu entorn, a penes m'explicava quatre coses i a vegades es mostrava recelós de la seva intimitat. No li preguntava gaire res més, a dia d'avui estic força segura que no tenia parella bàsicament perquè no era gaire agraciat i no semblava preocupar-li massa. Jo el trobava guapo però perquè el que més apreciava era la personalitat, plena de complexitats, amb una capacitat emotiva molt gran... m'agradava molt (malgrat que ara sé que és incapaç de sentir res per ningú). Van passar 3 mesos des que ens vam veure per primer cop (sí, 3 mesos) i després de seguir parlant i de dir que ens tornaríem a veure vam quedar. Va costar moltíssim posar-nos d'acord perquè ell no semblava tenir interès en quedar i jo m'ofenia quan em deia que no li anava bé o no li venia de gust (algunes vegades em va fer sentir com una autèntica porqueria) Tampoc va passar res. Vam estar xerrant i semblava divertit (no sé realment si jo, amb la meva limitada capacitat intel·lectual, li podia interessar...). Deia que em volia tornar a veure.
Passades unes setmanes vaig dir-li de quedar. M'havia enviat un missatge una micaromàntic (suposo que ho era). El meu raonament era el següent: Si li agrado i s'ho passa bé amb mi, voldrà quedar. Jo volia veure'l més sovint, anar creant intimitat. Però no, seguia dient que "no havia d'esperar res d'ell" i que no s'havia adonat de la proposta... Sé del cert que amb els seus amics de tota la vida hi quedava sense problemes i que jo que era "amiga" seva, només ho era a estones.
Durant aquest temps no havia parat de manifestar el seu interès per tenir sexe amb mi, malgrat que la seva agenda semblava molt "ocupada" sempre semblava tenir temps perquè jo em quedés a dormir a casa seva, cosa a la qual no vaig accedir.
El seu interès pel meu físic m'ha acabat causant problemes d'autoestima perquè malgrat que sóc una persona amb qui es pot mantenir una conversa culte ell només valorava el meu aspecte, que és merament un atzar de la genètica sobre el qual poques actuacions he dut a terme. I en conseqüència m'he sentit com un drap brut perquè no ha valorat en cap moment la meva personalitat i ha actuat amb superioritat.
I bé, potser això que explico és molt evident per alguns i he pecat d'ingènua, però aquesta és una mostra de com aquest tipus de persones actuen, en el seu cas, emparant-se en no sé quines filosofies de vida que li permeten eludir responsabilitats morals. Ja no en vull saber res...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Encantada |
Hi fico una mica de cullerada
Thursday, June 23rd 2011, 2:21 PM
Hibèrnia, oblida aquesta història que alguna cosa et deia que no aniria bé. De totes maneres, no entenc gaire com has arribat a totes aquestes conclusions... Amb una persona amb qui t'has vist tan poques vegades i hi has tingut sexe per internet (de la lectura del text entenc que no vas passar cap nit a casa seva), com t'arribes a imaginar una relació "sèria"? Vull dir que no sé si et pots sentir enganyada. D'entrada li agradaves físicament i se sentia excitat per tu, només per això no es pot considerar a una persona tòxica (hi ha persones que tenen al cap coses molt pitjors que admirar a una persona pel seu físic d'entrada).
Estic d'acord amb el Jazzman i el Dorian. Potser tu necessitaves una cosa i l'has projectat en aquest xicot que, d'entrada, valorava més el teu cos que la teva conversa. Perquè potser ell tenia unes necessitats diferents. Però és que la química entre dues persones és un misteri... hi ha qui se sent atret per una intel·ligència, hi ha qui per un físic.... i suposo que el millor que pot passar és que, comenci per on comenci la química... vagi passant per diferents etapes. Igual que tu el veies guapo perquè el trobaves intel·ligent... ell potser t'hauria vist intel·ligent perquè et trobava guapa. Bé, estic desvariejant!! però tu endavant, només ha passat que no us heu acabat d'entendre, i és que el que volen i desitgen les persones és un misteri fins i tot pels qui tenen a prop.
Dorian, m'apunto aquestes lectures!!!
|
|
jazzman |
doncs
Thursday, June 23rd 2011, 6:34 AM
no sé què dir-te...
Se m'acut fer-te unes reflexions, espero que t'ajudin a aclarir quelcom...
- en cap moment dius que ell hagi estat emocionalment interessat per la vostra relació. Esmentes constantment que sent un gran atractiu sexual per tú i que això és el motor que el fa funcionar. On és el problema?
- El titlles de parany, quan en tot moment t'explicita la seva posició.
- Dius que t'ofens quan et diu que "no li va bé" o simplement "no li ve de gust". Està en el tot seu dret, penso jo, de mostrar-te necessitats i ganes o no de quedar (per això som lliures per naturalesa), i al mateix temps tú estàs en tot el teu dret de decidir si vols o no estar amb una persona que tens seriosos dubtes que vol o no estar amb tú.
Sincerament, segueixo sense veure el parany. A més, tu mateixa tornes a afirmar que ell et deia que "no havia d'esperar res d'ell" .
En fi, disculpa'm si la meva aportació és massa contundent o no, només intenta ser constructiva i entenc que si publiques aquest material acceptes tot tipus de comentaris constructius.
Salut i endavant!
|
|
vetera |
La casuística pot ser molt variada,
Thursday, June 23rd 2011, 3:03 AM
però d'una manera genèrica, hom va dir que els homes per fer l'amor només necessitem un lloc i les dones un pretext. És un bon termòmetre avaluar el nostre estat d'ànim i el de la nostra parella sexual quan hem acabat de fer l'amor, si estem relaxats, afectuosos i contents, hem fet l'amor, si estem malhumorats, distants i tenim presa per aixecar-nos i fotre el camp, hem fotut un polvo (paraula molt en boga darrerament en aquest xat). Aleshores sabrem si aquella estructura de relació ens pot interessar o no. I no tinc res en contra de la de fotre un polvo, si les dues parts és el que volen, però sinó, passa el que passa.
|
|
Dorian |
L'advocat del diable.
Thursday, June 23rd 2011, 2:56 AM
Podria dir-te que, com faran moltes altres persones, aquesta persona ha jugat amb tu, que no t'ha tractar bé, que t'animis, etc... fets que en cap cas nego. Tanmateix, i en vista del que expliques, t'he de dir que part de la culpa és teva.
Si encara ets amb mi segueix llegint. El primer que has de saber es que no existeixen persones tòxiques, sino relacions toxiques o disfuncionals, i que per a ballar fan falta dues persones. Et cito un parell de comentaris del teu bloc, que per a mi son reveladors, i que espero que t'obrin els ulls:
1) "Jo sortia d'una relació amb una persona una mica especial, la qual cosa tenia una part bona i una dolenta i necessitava una cosa radicalment diferent".
Si feia poc que sorties d'aquesta relació especial i et vas llençar de bones a primeres la vas pifiar. Fins i tot et diria que potser el vas emprar per a cobrir el forat emocional que va deixar aquesta primera persona. Obviament ho vas fer de forma inconscient.
2) "No volia un rotllo (les noies que pogueu llegir això sabreu que això és ben fàcil de tenir) sinó que volia algú que em fes pensar, que sabés captar el meu interès, que em fes sentir bé (quelcom que amb la persona adequada sorgeix espontàniament). "
Em reafirmo en el primer punt. D'aqui es pot deduir que necessites algú que et cobreixi una necessitat. Tu mateixo ho dius, algú que et faci sentir bé. De bé ens em podir sentir nosaltres mateixos, pels nostres propis mitjatns.
3) "Però tenia mals pressentiments, no sabia perquè. Tot semblava normal... Sabia que era una mica esquerp i que en cap moment es referia a una relació seriosa però al mateix temps tampoc tancava la porta del tot. Un parany... "
Primera sanyal d'alarma: la teva intuició t'està avisant.
4) " jo m'ofenia quan em deia que no li anava bé o no li venia de gust (algunes vegades em va fer sentir com una autèntica porqueria) Tampoc va passar res!"
Segona veu d'alarma: ja no només és la teva intuició. Ara ja son fets concrets.
2) "aquesta és una mostra de com aquest tipus de persones actuen, en el seu cas, emparant-se en no sé quines filosofies de vida que li permeten eludir responsabilitats morals."
Aquí li dones tota la culpa a ell. Et recordo que tu també hi has participat en aquesta relació, que hi ha hagut senyals clares a les que no has fet cas.
Et recomano que miris endarrera, a veure quina mena de relacions has tingut, i si saps estar una temporada sola a nivell sentimental, et parlo de mesos, de sis a un any mínim.
Per acabar, procura aprendre d'aquesta experiència. Hi tens molt a guanyar.
..|\__/|
./ @ @ \
( > º < )
`»»x««´
../..O..\
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
