| |
EL CONSUM I L’ESTALVI.
 dimecres 22/juny/2011 - 07:05  472  0
No cal ser gaire savi per adonar-se’n que allò que fa funcionar l’economia de mercat és el consum. Fa uns anys – quan les coses a nivell econòmic funcionaven bé – es criticava la societat de consum en la que vivíem. Recordo una cançó de Raimon justament amb aquest títol “Societat de consum”. Ara el problema que es planteja és l’invers: que qui vol consumir no pot consumir i que la baixada del consum fa plegar les botigues i envia la gent al carrer.
No seré jo qui defensi els excessos de consum – el consumisme – que, fet i fet, és una de les causes d’aquesta crisi. Perquè a través del crèdit fàcil em gastat el que teníem i el que no teníem. I perquè viure ha de ser alguna cosa més que consumir.
Però per a que l’economia funcioni hi ha d’haver un consum equilibrat, cosa que vol dir que hom gasta pel que guanya i dedica una part del que guanya a l’estalvi. Això és més vell que l’anar a peu i ja ho sabien els nostres avis.
Jo sempre recordaré en Miquel Roca i Junyent recomanant-nos als que llavors érem de les Joventut Nacionalista de Catalunya que estalviéssim, cosa que coincidia amb el que a casa ens deien els nostres pares. L’estalvi és important no només perquè genera una seguretat en el nostre futur, sinó perquè fa possible el crèdit. Per tant, sembla que una de les causes que de la situació que tenim és que la gent no només no ha estalviat – amb la qual cosa podria haver continuat consumint si fa no fa – sinó que està endeutada, amb la qual cosa ha hagut de retallar el seu consum per nassos.
Des de l’any 2008:
- La demanda interna ha caigut un 4%.
- El consum de les llars ha caigut un 7%.
- Les despeses de consum de les administracions públiques han PUJAT un 12,7%.
- La formació bruta de capital ha caigut un 25%.
- Els béns d’equipaments han caigut un 21%.
- La construcció ha caigut un 30%.
Pel que fa al nostre balanç comercial tenim:
- Que les importacions que fem superen en 2.500 les exportacions que fem fora de l’estat espanyol.
- Que a l’estat espanyol les exportacions que fem superen en 13.000 les importacions que fem, però si es te en compte l’espoli fiscal l’economia catalana es queda amb números vermells.
Ja he dit que si el consum és un dels motors de l’economia de mercat, en una economia sana l’estalvi és un altre dels motors perquè és el que permet que el consum sigui més o menys regular i perquè permet el crèdit que és fonamental pel funcionament de l’economia capitalista.
Parlar de l’estalvi en aquests moments de tantes dificultats gairebé sembla una obscenitat i potser és cert que tal com val les coses avui ningú no pot estalviar ni cinc. Però hom es pregunta perquè durant els anys de bonança no va haver-hi estalvi i sí, en canvi, un gran endeutament. No s’arriba a entendre que quan tot semblava que marxava tant bé la gent en comptes d’estalviar ens endeutéssim però pel que sembla així és com va anar.
I de tota manera s’ha de dir que, contràriament al que sembla que ens diu la lògica, la gent estalvia més durant les èpoques de vaques magres que durant les èpoques de vaques grasses, perquè en època de vaques grasses sembla que la felicitat econòmica durarà per sempre, mentre que en època de vaques magres hom de por de quedar-se sense feina i sense diners. O sigui que en comptes d’estalviar quan ho podem fer més o menys còmodament ho més quan més incòmode és.
Per resumir ens trobem amb un país en el que es consumeix poc i en el que s’estalvia més del que s’estalviava en plena bonança. La pena és que els estalvis que ara es poden fer – els que en poden fer – són escarransits i ultraconservadors. Amb el xàfec que ens està caient a sobre la gent vol tenir lligats molt curts els diners que tan li costen d’estalviar.
Tampoc no he aconseguit xifres ni % pel que fa a l’evolució de l’estalvi dels catalans del 2008 ençà.
|
Contactes
Registra´t
