| |
La "Llei dels Llops" (I)
 dimecres 22/juny/2011 - 05:29  1063  0
128 anys després de la mort de Karl Marx, el capitalisme està de ple en aquella direcció que l'economista revolucionari alemany va descriure tan encertadament en la seva època. "La tendència general de la producció capitalista és no elevar el nivell mitjà dels salaris, sinó rebaixar o pressionar el valor del treball fins al seu lÃmit mÃnim ", exposava el 1865 davant el Consell General de la I Internacional, a Londres ... sense sospitar que el primitiu capitalisme seria domesticat un dia democrà ticament. Però després de les reformes del segle socialdemòcrata es va obrir pas una contrareforma de dimensió històrica: Caminant cap enrere en el futur, guanyadors com Heinrich von Pierer, el president del consorci mundial Siemens, van dir triomfants: "El vent de la competència s'ha convertit en una tempesta, i el veritable huracà encara ha de venir "(Der Spiegel, 4 / 1996).
L'elecció de les paraules de Pierer i altres portoestandartes del nou globalisme pretenia fer creure que tot això era per dir-ho un procés natural, resultat d'un incessant progrés tècnic i econòmic. Això és absurd. La interdependència econòmica global no és de cap manera un esdeveniment natural, sinó que va ser produït conscientment per una polÃtica orientada a aquests fins. Tractat a tractat, llei a llei, sempre han estat governs i parlaments els que amb les seves decisions han eliminat les barreres al trà nsit internacional de capital i mercaderies. Des de la eliminació del comerç de divises a través del mercat interior europeu fins a la constant expansió de l'acord mundial de comerç del GATT, els polÃtics governants dels països industrialitzats d'Occident han produït sistemà ticament aquest estat de coses que ja no poden controlar.
La integració global va venir acompanyada per l'ascens d'una doctrina polÃtica-econòmica salvadora, que ha portat contÃnuament a la polÃtica a un exercici d'assessors econòmics: el neoliberalisme. La seva tesi fonamental resa, simplificant: El mercat és bo, i les intervencions estatals són dolentes. Partint de les idees del principal representant d'aquesta escola teòrica-econòmica, Milton Friedman, els governs majorità riament liberals d'Occident van elevar durant els anys vuitanta aquest dogma a la categoria de directriu de la seva polÃtica. Desregulació en comptes de control estatal, liberalització del comerç i del trà nsit de capitals, aixà com privatització de les empreses públiques, van ser les armes estratègiques en l'arsenal dels governs creients en el mercat i en les organitzacions econòmiques internacionals dirigides per ells, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i l'Organització Mundial del Comerç. Amb aquests instruments van emprendre una guerra d'alliberament a favor del capital que perdura fins avui. Tant si es tracta del transport aeri o les telecomunicacions, els bancs o les companyia d'assegurances, la indústria de la construcció o el desenvolupament del software, i també i precisament la força de treball, res ni ningú sÂ’ha de sostreure a la llei de l'oferta i la demanda.
Però el "turbocapitalisme", la victòria a tot el món sembla ja imparable, està destruint els fonaments de la seva existència: un Estat capaç de funcionar i una estabilitat democrà tica. El ritme del canvi i la redistribució del poder i el benestar han erosionat les velles unitats socials amb més rapidesa que no pas les noves han pogut desenvolupar-se. Els fins ara països del benestar consumeixen la substà ncia social de la seva cohesió més de pressa encara que l'ecologia.
|
Contactes
Registra´t
