En 40 anys mai li havia donat importància.
D’un any ençà, tenia un simbolisme especial.
Tenia tant per cremar...
Hi havia coses reduïdes a cendres...
Hi havia coses que es resistien i es mantenien com petites brases que de tant en tant esquitxaven espurnes...
I aquest cop tornaria a possar-hi voluntat de cremar...i tornarien a ballar les flames de la foguera dins la verda nineta dels seus ulls,aquells ulls inquiets que tot ho miraven, invocant al Pare Sol i la Mare Lluna que el solstici d’estiu l’il.luminés per sempre més.