| |
Economia i indignació. La situació actual - II
 dimecres 22/juny/2011 - 04:20  698  4
LA CREACIÓ I DESTRUCCIÓ D’EMPRESES
Suposo que encara deuen quedar comunistes. Jo mateix aquest estiu vaig parlar amb un senyor que era del Partit Comunista Cubà i em deia que ho continuava sent malgrat tots els malgrats. Jo, per la meva banda, crec que el comunisme – que podria ser democrà tic, però no ho ha estat mai – no pot aconseguir crear riquesa suficient per a que la gent visqui bé. Al món capitalista la competència entre les empreses fan que la oferta guanyi en qualitat o sigui competitiva a nivell de preu. Al món comunista el fet de no haver de competir, el fet de que tan faci si treballes molt com si treballes poc, acaba tenint com a conseqüència que treballes poc, que produeixes poc i que el que hi ha per a repartir és pura misèria. Per això les economies dels països comunistes van derivar cap a la misèria i per això els xinesos han construït a la Xina una economia de mercat.
També el fet de ser el fill d’un botiguer, l’haver estat un professional liberal i l’haver viscut sempre a una ciutat amb una tradició mercantil tan arrelada com Barcelona suposo que hi ajuda a tenir aquesta visió. La meva relació des de molt jove amb el Gremi de Flequers de Barcelona, el coneixement de l’entramat de la petita i mitjana empresa a casa nostra me la fa entendre com la classe fonamental en el nostre ésser nacional, la que serveix d’ascensor social i la que assegura que hi hagi democrà cia.
Total que es pot dir que soc un gran defensor de les petites i mitjanes empreses, un partidari de que els treballadors visquin en dignitat, un enemic de les empreses massa grans i un individu que desconfia de les administracions públiques.
Probablement el meu model econòmic és reaccionari: què hi farem?
Segons el seu tamany les empreses es poden dividir en: micro empreses (fins a 10 treballadors), petites empreses (fins a 20 treballadors), mitjanes empreses (fins a 100 treballadors), grans empreses (més de 100 treballadors) i multinacionals ( quan estan escampades a més d’un estat ).
El 92% de les empreses del Principat són micro empreses. Ignoro quin tant per cent és el de les petites, mitjanes, grans i multinacionals. També ignoro – i és important – quanta gent ocupa cada tipus d’empreses, es a dir, quin % de treballadors tenen les micro empreses, quin les petites, quin les mitjanes, quin les grans i quin les multinacionals. Com que ho ignoro potser que el que ara diré estigui equivocat: afirmo que el tipus d’empresa que té més treballadors a Catalunya és justament la micro empresa i que el nombre de treballadors és inversament proporcional a la grandà ria de l’empresa.
Vull dir, per exemple, que el 60% dels catalans treballen a micro empreses, el 20 a petites empreses, el 10 a mitjanes empreses, el 5 a empreses grans i el 5 a empreses multinacionals.
Això donaria lloc a una percepció errònia de les coses: quan tanca una empresa gran i se’n van al carrer 200 treballadors, això és notÃcia i surt a la premsa, els sindicats es mobilitzen, pressionen i demanen ajuts – que sovint s’aconsegueixen – per a que l’empresa no tanqui. Quan 200 micro empreses tanquin i 1.000 treballadors van al carrer sembla que no passi res quan, en realitat, la pèrdua a nivell laboral, social i econòmica és molt més important.
Durant aquests anys de crisi – del 2008 ençà – hem vist com el cà ncer del tancament de micro empreses s’estenia per tot el paÃs. Als nostres barris han tancat un munt de botigues. Ara en continuen tancant. Hi ha molts locals tancats. Però qui ha rebut ajudes econòmiques han estat els bancs i la indústria del automòbil i no les micro botigues que són les que creen la major part dels nostres llocs de treball i, per tant, les que també generen més impostos.
L’any 2010 al Principat hi va haver 1.059 concursos de creditors, la qual cosa suposa el 24% de l’estat espanyol. El Principat va acabar l’any amb 1.000 empreses menys. El PaÃs Valencià amb 650 empreses menys. Ignoro les dades de les Illes, però probablement podem dir que Catalunya va perdre l’any passat unes 2.000 empreses. Per la seva banda Madrid només en va perdre 650. Ni de broma es pot dir que tothom estigui rebent igual.
El 99,8% de les empreses que han plegat han estat micro empreses, petites empreses i mitjanes empreses, és a dir, les que generen més llocs de treball.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
