| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de sudn
|
|
| |
Si o no?
 dimarts 21/juny/2011 - 08:58  1706  4
Et trobo quan no vull fer-ho i quan et busco no hi ha manera...
T'escric cartes, mails i sms que no t'envio, no fos cas que els llegissis...
Et demano coses que no em donaràs, sé que no pots fer-ho i suposo que per això te les demano....
Et miro amb desig, amb odi, amb indiferència, amb picardia, amb apatia i sense mirar-te, com si et traspassés amb la mirada...
Et vull sentir a prop sabent que no vull acostar-me a tu ni que estiguis a mig camí...
Et vull besar però no amb els llavis, et vull acariciar però no amb els dits, et vull i no et vull...
Penso que no vull pensar en tu, però fent-ho no deixo de fer-ho, i m'agrada...
La indecisió ha estat sempre el meu punt fort, la meva art magna, allò en que sempre he destacat. I allò en que he destacat és d'allò del que em sento menys orgullosa. Em va costar triar carrera, triar pis, triar feina (quan encara es podia fer això), triar company(s) i fins i tot el menú del dia em costa horrors de triar. No sé si és per por, per ignorància o per desidia, però m'arrancaria la indecisió del cos encara que anés aferrada al cor, per no tornar a patir-la, em llançaria al mar si així pogués ofegar-la, aprofitaria que ve Sant Joan per llançar-me a la foguera si així pogués purificar-me i reduïr la puta indecisió a cendra, per bufar-la i escampar-la a prendre pel sac. Oblidar-me'n. Refer-me. Redimensionar-ho tot i visualitzar-ho des d'un punt de vista totalment diferent.
I ja ho faré... suposo
Perdó pel rollo... volia vomitar una mica de tot això i l'únic moment que estic decidida és davant del teclat.
O no?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
lileta |
aiss...
Wednesday, June 22nd 2011, 8:13 AM
Totalment d'acord amb el q et diu la montana...a moltes persones ens passa que creiem estar indecisos, però en realitat tenim clar el què volem i el què no, però tot és tirar-s'hi...arriscar...
Jo també era així (be, encara ho soc una mica). Sempre m'ha costat donar el primer pas o dir les coses en persona, però en canvi...soc capaç d'expressar-me escrivint d'una manera totalment increible. En segons quins ambits o situacions, m'he imposat a mi mateixa deixar la indecisio i fer el pas, a vegades m'ha sortit bé i altres no, però aixi he apres.En d'altres situacions...no he pogut, i he demanat als qui m'envolten q s'adaptin a la meva manera...per exemple: a la meva parella li agrada q a vegades quan li vull parlar d'un tema concret, rollo sentiments...coses viscudes anteriorment, etc li ho faci amb total naturalitat; però no en se, nom´s en se escribint-li...A vegades faig l'esforç de ferho i a vegades no puc més...i escric. Però no és dolent, també es bo!
Aixi q tot allo q escriguis, despres rellegeix...i...si pots, si allo va destinat a algú...sense por, clica al boto d'enviar, i un cop estigui fet, ja voras com no es tan dolent! :)
un petonasuuu
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
