| |
Telèfon Vermell
 dimarts 21/juny/2011 - 02:49  1698  2
Un dia, no era dels millors. Al contrari és un d'aquells dia que no et vols llevar i tot
et surt malament, amb l'anim per terra....
Acabava d'agafar el cotxe per voler anar a la platja i així poder veure el mar i escoltar
aquell só hipnòtic, però fins i tot aquella maquina sense ànima se'm rebel·lava la “ Christine “ no volia moure's del garatge.
També era lògic ja que ella ja tenia una edat, i aguantava com podia el pas del temps , cada cop sortia alguna averia un xic més complicada però encara feia el seu fet. Hi bastant bé, per els kilòmetres que duia a sobre.
Desprès de veure que no és mouria,vaig anar a mirar si sortia algun tren cap a la platja, tampoc hi havia res a fer aquell dia hi havia hagut alguna incidència en una línia i no sabien quant tardarien a tornar utilitzar-la.
Eren prop de les 18:00 h i no sabia que fer, Vaig acabar de Llegir un dels diversos llibres que tenia a mitges d'en Poe, era prou interessant però al voltant de les 21:00 h . ja n'havia tingut prou.
Desprès Vaig trobar el diari d'aquell dia,vaig ficar-me a llegir-lo que si la Guerra de la majoria de països Africans com ja va sent normal, que si la Crisis ,Corrupció,etc... Els esports no deixen de ser si fa no fa el mateix, rumors i bajanades tantes com en vulguis.
Que si un Jugador surt fumant “ si el tenim que ficar en una foguera i cremar-lo “ ,Algú va dir que si un gos et mossega no és noticia, ara si un home mossega un gos això ho és.
Hi quant ja arribava al final,vaig veure la secció de contactes. Una pàgina o dos, amb blanc i negre i de diversos colors,fotos trucades milers d'anuncis,grans i petits.
Entre ells un em va cridar l'atenció, era petit amb poques paraules i un simple número de telèfon, que deia “ si vols gaudir trucar “.
La curiositat i la simplicitat em torturaven, la meva ment volia agafar el tel. I trucar per escoltar qui hi havia d'aquell número. No vaig poder aguantar molt més fins que al cap de poc ja tenia el mòbil a l'oïda, el cor m'anava a cent notava com accelerava els seus batecs i sentia com els tons abans de que agafessin el tel., primer uf !! em vaig pensar molt penjar, al cap de poc però ja no hi havia volta enrere.
Una veu dolça em va contestar, notava que era una noia jove. A l'altra banda estava intentant imaginar com era ella, el que duia. Qui sap potser una faldilla a quadres amb una camiseta blanca i un parell de talles més petita de lo normal.
Jo no em podia creure el que estava fent era la primera vegada, i em ficava molt sentir-la com xiuxiuejava. Hi vaig deixar la meva ment lliure, mentre la imaginava com s'anava acariciant i jugava amb les seves mans anaven recorrent el seu cos,i la seva respiració anava en augment, la escoltava com els seus lleus gemecs se li escapaven.
No vaig poder aguantar gaire més, va ser el primer de molts altres bons moments. Així s'havia que tenia algú a l'altre banda i no estava sol.
|
Contactes
Registra´t
