| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
LA MANIFESTACIÓ DEL 19 DE JUNY DEL 2011 A BARCELONA.
 dilluns 20/juny/2011 - 06:15  775  21
Un amic em va fer arribar un correu – un d’aquells correus que s’envien a moltÃssima gent – dient-me que si no tenia programat un gran clau havia d’anar a la manifestació del 19 de maig que hi havia convocada a Barcelona pels indignats.
Dissortadament, però, ni tenia programat un gran clau, ni hi podia anar-hi. Resulta ser que el 19 de juny és l’aniversari de la meva senyora i ella, que encara és menys de manifestacions que jo, no hagués entès que toqués els dos de casa per anar a manifestar-me. Per acabar-ho d’adobar la manifestació coincideix amb els finals de curs, cosa que vol dir que els pares som convocats per les diverses escoles a les que van les nostres filles per tal d’assistir a les festes i celebracions del final de curs.
El cas és que a mi m’hagués agradat anar a la manifestació, de la mateixa manera que he estat diverses vegades a la Plaça de Catalunya observant i escoltant els indignats. M’hagués agradat ser-hi, sobre tot, per dues coses: per poder percebre personalment què és el que passava allà i perquè tinc la sensació que el que està passant pot acabar tenint una certa importà ncia.
Arribo a casa i ja estem com sempre amb els balls de xifres. Els indignats diuen que eren 270.000 i el Departament d’Interior diuen que eren 50.000. Jo entendria que els indignats inflessin la xifra, però crec que el Departament d’Interior ens hauria de dir la veritat. Però com en d’altres ocasions el que ha dit el Departament no ha estat gaire creïble, potser tampoc no ho ha de ser ara.
Imaginem-nos que la veritat és al mig de les dues xifres. Llavors tenim que la gent que es va manifestar a Barcelona ahir és de 160.000 persones, que són gent, però que estan lluny de ser les 1.250.000 persones ( 1.500.000 segons els convocants, 1.000.000 segons el Departament d’Interior ) que van a sortir a manifestar-se contra la sentència que retallava l’estatut d’autonomia de Catalunya.
És important dir que la manifestació ha anat com una seda. Ho ha reconegut el mateix Felip Puig davant les cà meres de la televisió. Fins i tot ha felicitat els indignats per haver estat ells els que han tallat les ales als provocadors abans que aquests comencessin a fer merder. Que els indignats aprenguin rà pidament a fer les coses crec que és important i que ens en hem de felicitar tots. Perquè si fan les coses bé es carreguen de raó i si les fan malament els hi passa el contrari.
Ara el que tothom espera – des de Hessel fins els ciutadans – és que arribin les propostes per tal de transformar aquesta societat. Han de ser propostes realistes, és a dir, que realment es puguin portar a la prà ctica. I això significa una organització. Si no treballen en aquest sentit els indignats no passaran de ser el que són: pura antÃtesi. Gent que simplement diu no, però que no presenta cap alternativa. I ara mateix necessitem alternatives com l’aire que respirem.
Els indignats fins ara no s’han volgut significar en el marc catalanista. Han operat dins del marc espanyol com si tots els ciutadans espanyols tinguéssim els mateixos problemes i, per tant, necessitéssim les mateixes solucions. I això no és aixÃ. Des d’un punt de vista estrictament econòmic – que és el problema de fons que pretén atacar aquest moviment – el principal problema que tenim els catalans és Espanya.
Si Catalunya no fos espoliada fiscalment no caldria fer cap retallada. I això és quelcom que s’ha de denunciar perquè és injust i perquè és la veritable solució local al problema que tenim plantejat.
Quan els indignats catalans renuncien a parlar seriosament del dret d’autodeterminació de Catalunya, de quina democrà cia real ens parlen? Quan els indignats catalans renuncien a parlar seriosament de la fi de l’espoli fiscal que pateix Catalunya, de quina justÃcia social ens parlen?
Els indignats se n’haurien d’adonar que no són igual els problemes polÃtics i econòmics que té plantejats Madrid i Catalunya. I si ells volen comptar la democrà cia real per la gent que són capaços de convocar haurien de tenir en compte el milió doscentes cinquanta mil persones que l’any passat van sortir al carrer. Senzillament no les poden obviar.
I no estic dient – quedi clar – que en una Catalunya independent els catalans no tindrien problemes quan ens té tothom. El que dic és que els problemes que tindrÃem els catalans s’assemblarien més als que tenen els holandesos que no pas als que tenen els grecs, que és el que ens passa ara.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
Mestre Cabrero,
Wednesday, June 22nd 2011, 4:13 AM
jo no estic gens en contra de la cultura castellana. Fa uns quants anys que passo una part de les vacances per terres castellanes - l'any passat va ser Tierra de Campos, enguany serà León - i me n'enamoro. Tu ho saps perquè n'hem parlat.
Ara bé, això no te res a veure al dret que tenen les persones a voler-se organitzar jurÃdicament en un estat o en un altre i que crec que qualsevol demòcrata ha d'acceptar i que suposo que tu com a demòcrata acceptes.
Finalment, els números són els que són i resulta que si l'estat espanyol no ens espolies fiscalment, a Catalunya no caldria prà cticament fer retallades. Resulta que en aquest cas ser catalanista i ser progresista coincideix, perquè els beneficiats de la nostra segregació serien sobre tot les classes populars, que són les que pateixen les retallades públiques.
Per cert, jo crec que els catalans no només no som superiors a ningú sinó que som inferiors a la majoria. Si no fos aixÃ, això seria Alemanya, Holanda, Anglaterra i no és el cas. Si som on som és bà sicament per manca de talent polÃtic.
|
|
Cabrero |
Ja comencen a cansar-me aquestes coses:
Tuesday, June 21st 2011, 3:13 PM
no ho entenc, no tenen la marca catalana, no serveixen per a res. Aixà van començar, ja fa alguns anys, les dictadures més xungues. Aixó sÃ, per una causa patriótica. Potser els triats i les triades haurien de sentir la veu del poble, ni que sigui mensypreable. O almenys una part d'aquesta veu. Que els bombin a tots, i a totes. I que paguin, i suïn, i tinguin dificultats per sobreviure, ni que siguin catòlics, apostòlics, romans i catalans.
|
|
Cristindi |
Moviment 15-M: ha fet encendre l'espurna
Tuesday, June 21st 2011, 2:31 PM
per fi em despertat del malson,i estem reaccionant. Tot és un principi, encara que hi hagi uns pocs aprofitats que utilitzin l'agressió i la violència contra les persones elegides democrà ticament, a través del vot secret, individual i directe,per culpar-los de la culpa del sistema democrà tic, que al meu parer, és el millor que existeix, encara que s'hagin de renovar els conductes d'elecció i l'essència de la mateixa. Amb tot, la majoria de ciutadania que vol viure en una societat justa i en igualtat, diem prou al sistema deformat i supeditat al capitalisme més salvatge, en què ens porta a perdre les principals conquestes socials des del final dels segle XIX (lluita obrera) fins a la socialdemocrà cia nòrdica després del final de la 2na. guerra mundial, i que consti que crec més en els postulats europeus més que en els de la potència ianqui!!
Una petita reflexió!!
|
|
Cabrero |
No em sembla decent, Persi,
Tuesday, June 21st 2011, 10:55 AM
desqualificar els amics meus perquè no tenen el carné de catalanistes oficials, com si fos una qüestió d'ADN. Però això no varia la qüestió: perquè sempre li molesta al Govern de torn que la gent s'hi expressi a banda dels amics/enemics oficials? L'intel·lecte no és el fort de CiU, perquè és un partit de victimistes mesià nics: ells salvaran Catalunya, fins i tot dels mateixos catalans. Apareixerá un Salvador, un Ungido, amb comptes opaques a Liechtenstein, que ens conduirà al camà de la llibertat com a poble. Quins conyons de democrà cia cristiana ¡
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
