| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
Economia i indignació. La situació actual - I
 diumenge 19/juny/2011 - 07:20  666  13
Anava a escriure que la nostra situació econòmica actual és una pel•lícula de por. I ho és, perquè la por a empobrir-nos cada vegada és més forta. Tenim un present difícil i poca gent es mira el futur amb confiança. La majoria de gent pensa que el nostra futur serà pitjor, econòmicament parlant, que el nostre passat i potser alguns, pessimistes de mena, que el nostre present.
Quan he dubtat a escriure-ho – que la nostra situació econòmica és una pel•lícula de por- és perquè al món hi ha moltíssima gent que està pitjor que nosaltres. Per difícil que sigui la situació econòmica a casa nostra encara som uns privilegiats comparats amb la majoria dels humans. I potser la nostra pel•lícula de por no és una altra que la d’aquells humans que tenien por a perdre els seus privilegis. Perdre els privilegis sempre fa moltíssima por. La darrera cosa que vol un nou ric és tornar a ser pobre.
L’ATUR
Jo – que d’economia no hi entenc ni un borrall – diria que el nostre principal problema econòmic és l’atur. L’atur és un càncer per a l’economia d’un país perquè escanya l’autoestima de les persona, minva la seva capacitat adquisitiva (és a dir, el consum, amb la qual cosa la crisi és multiplica perquè al consumir-se menys es redueix l’oferta i hi ha més atur ) i pugen les despeses socials, ja que les administracions han de pagar per tal que els aturats tinguin una vida més o menys suportables.
La tassa d’atur del Principat de Catalunya és d’un 20%, cosa que vol dir que un de cada cinc persones en edat de treballar no ho estan fent. Val a dir que la mitjana d’atur de l’Unió Europea és del 10% per la qual cosa hem d’acceptar que aquest és un tema que portem molt malament.
Pel que fa a l’atur juvenil – que compren el dels joves de 15 a 24 anys – encara estem pitjor. L’atur juvenil del Principat és del 23% mentre que el de la mitjana de l’Unió Europea és del 9%.
Els contractes temporals són un 19% dels que formen la nostra població activa i el 12,5% correspon a contractes de temps parcial. Aquestes dues dates ens diuen – crec – que a Catalunya hi ha un 20% de parats, un 31% de contractats de manera insegura i un 49% de persones que tenen contractes indefinits.
De les persones que tenen un contracte laboral – ja sigui de temps parcial, temporal o indefinit – resulta que el 43% són mileuristes i la tendència és a l’alça, és a dir, a que cada vegada hi hagi més mileuristes i, d’altra banda, més aturats.
Al Principat de Catalunya hi ha 900.000 pobres, que és aproximadament el 20% de la població. Es considera pobre aquell que al més guanya menys de 460 €. Òbviament això és una broma dels estadístics: ja m’explicaran com pot viure algú a casa nostra amb 500 o 600 o 700 € mensuals sinó plenament immergits en la pobresa -.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
quim_c |
Els miracles no existeixen
Monday, June 20th 2011, 2:07 PM
Jo afegiria uns apunts….
L´ex Vicecanceller federal i ministre de Exteriors alemany Joschka Fischer del partit Verd, explicava en una conferencia a Esade fa uns dies, com durant els 10 anys que els alemanys aplicaven dràstiques mesures de retalls per fer front a la adhesió de la alemanya del Est que van acabar amb el mandat del canceller Gerhard Schröder, mentres els alemanys va tindre que sentir com els primers mandataris de les Espanyes, primer el senyor del bigoti fatxós i desprès el l´ inepte mentiros li explicaven les “bondats” del “Miracle espanyol” de principis dels anys 2000 ell flipava………
La recepta espanyola era simple: gens de gast per d´innovació, el consum tirarà de l’economia, afavorir l’arribada de multinacionals sense escrúpols en comptes de ajudar a la petita empresa local, grans esdeveniments sense solta ni volta, el jovent tots al totxo o a la administració publica (aixi tens la feina assegurada de per fi), visca el turisme d’espardenya, els immigrants que treballin al camp mentre los españolitos vivien del PER, i que estalviin el tontos aquí tots a tirar de Visa.
Posem algun exemple:
- Algu sap que els alemanys paguen TOTS, les prótesis, a modus d´exemple una protesi de cadera val 8 mil euros tu pagues la mateixa l´estat paga l´operacio... Aixi que com que aquí era i es gratis tot, els alemanys rics feien turisme sanitari a la vall d´Hebron, i aquí que ho teniem i tenim tot gratis no donaven valor a res.
-Algu sap que costa la matricula universitaria a França? Ja no diguem a Anglaterra…….
-Mentres el jovent a paissos com Finlandia demanava crèdits per accedir a les millors universitats, aquí demanàvem crèdits per habitatges sobrevalorats………..
- Etc……….
Total els catalans ens vam empaltar d´aquesta manera de fer espanyola, la petita empresa es va abandonar (tonto i burges qui arrisqui en una empresa!, tret de les del toxto), tothom es va dedicar a especular a la hispànica, grans bancs que invertien en sud-america per conservar les restes del Imperi……… i ara ens costarà deu i ajuda per tornar a la economia productiva que es la que van practicar els postres pares i avis…….
Per cert, qualsevol que tingui un plà d´estalvis o inversió forma part d´aquell monstre que diem “Mercats”, per començar tots el funcionaris que en la seva majoria en tenen pagats per l´estat......
I per portres es catalans hem de suportar un deficit fiscal del 9% a un estat sense cap futur, per cert cap Land Alemany sobrepasa el 3% ni en la època de la reunificació!!!
Per cagar-se!
|
|
lli |
i jo afegiria
Monday, June 20th 2011, 7:23 AM
I els que amb gran esforç econòmic, per part de pares, i grans sacrificis de dies i nits , i sense caps de setmana, festes, sortides ....han volgut fer estudis superiors i de molts anys? Què em fem? ja , ja agafen feinetes ja,i no d'amagat , i pagant els seus impostos.
La crisi? jo no entenc d'economia, però si se que el camí cap als crèdits va ser molt enlluernador, per arribar a aconseguir allò que no podíem, els bancs ens varen timar i ens ho hem deixat fer.
Els meus pares deien " no es pot estirar més el braç que la màniga" "no tothom pot tenir de tot, ens hem d'ajustar amb el que tenim "
Ai, si els nostres pares ens veiessin....
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
