| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de nova
|
|
| |
ELS COLORS DE L'AMOR
 dissabte 18/juny/2011 - 06:13  1616  7
Últimament hem llegit forces blocs que parlaven de l’amor. (Deu ser la primavera?) I com que ja s’acaba (l’estació) s’ha d’aprofitar. Em sembla que faltava parlar dels colors i del so. L’olor, el gust, la forma (l’olfacte, el gust, el tacte) ja ho hem enllestit. Mirarem de completar el sentit de l'oïda més endevant per allò de les músiques celestials ;-).
He vist amors d’un verd tendre: senzills, clars, nets, il•lusionats. Poc arrelats, però bons de viure. Qui no en recorda? Una cançó xiulada a la nit sota el balcó... Un pomet de roses pitiminí damunt la taula rodona d’una granja del carrer Petritxol... Un agafar els dits lleuger...
Rojos, d’un roig fosc que tot ho arrabassen fins aniquilar els amants. Que es viuen, es pateixen. Se t’emporten. De fugides. De salts al buit. De goig infinit però caduc en el temps. Amors que, per sort, duren poc. Qui podria viure constantment amb el cor accelerat? Pendent d’una veu? Sentint-se invadida per l’altre? Després del roig de foc que ho ha foradat tot... tan sols hi ha lloc per la pluja que omple l’espai amorosament i deixa (obliga) a deixar en repòs els sentiments.
N’he vist de grocs. De molta aparença; de punxar per la part de dins. De quedar bé. De casualitat i complaença. Calen poc profund. Senzillament, marxen. Després un sac (bosseta petita) amb alguns records per aprofitar.
N’he vist de marrons; durs de portar. Constants. Molt terrenals. De poca volada. Són els que duren més. No gaires sobresalts. Equilibrats. Correctes. Amb la felicitat justa i amb les alegries corresponents.
De color blau cel (res a veure amb els verds clars). Van del blau cel enteranyinat, al blau fosc i solitari. Et fan volar. Et desplacen sense tocar de peus a terra. Un airet, un ocell que els creua. Molt amunt tot plegat. Saps que del goig del despertar van cap el repòs i la solitud de la nit immensa. El matí enlluerna. La nit, sovint, et glaça. Queden, voleiant, projectes, camins tot just començats, paraules de les que no hem tingut temps d’escatir-ne el sentit. De nit, les veus sonen més clares. Però l’aire que ens separa, en distorsiona el missatge.
N’he vist de grisos. Quin plaer l’amor de color gris! Prudent, subtil, que sempre hi és. S’escola per tot: Belluga cada un dels racons del cos. I s’hi queda. És l’amor de poder repenjar el cap a l’espatlla de l’altre; l’amor de caminar junts; l’amor de dir bon dia i bona nit mirant-se als ulls. És l’amor sense lluïment. És l’amor de trobar força quan van maldades (sense imposar criteris) És l’amor que acompanya dolçament fins l’adéu definitiu.
I encara n’hi ha d’altres.
Cada amor té el seu temps. El seu moment. Com la claror diferent de cada moment del dia. Us imagineu un migdia amb el cel ple de lila de posta? O una matinada que s’omplís, de sobte, amb els colors plans del migdia? Diu en R.T: “No ploris si has perdut el sol. Les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles”
De quin color és el vostre?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
