|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
HÃ’STIES I RETALLADES.
dimecres 15/juny/2011 - 07:27 867 9
No cal dir que tota aquesta situació sinó fes plorar faria riure. No sé si passa enlloc més això de que els antisistema prenguin les places més céntriques d’una ciutat occidental més o menys important i hi facin una acampada indefinida. Si això passés només a Madrid, jo em fotria un tip de riure. Diria directament que és una ciutat tercermundista. Però resulta que passa a casa nostra i que la conselleria d’interior de la Generalitat no ha tingut prou collons per resoldre-ho. Ho trobo vergonyòs. Si jo vaig a acampar, posem per cas, a la Plaça Bonanova o emig de la Rambla de Catalunya m’ho deixaran fer? Jo crec que no. I per què aquests indignats que són uns brètols han de tenir més drets que jo si es pot saber.
Però és clar el cas és que també el president de la Generalitat, la presidenta del Parlament i el conseller d’interior han hagut d’entrar al Parlament pels aires, és a dir, en helicòpter. Jo pensava que els que anà ven en helicòpter aprofitarien l’avinentesa per tirar alguna cosa als indignats – tampoc no calia que els hi fes gaire mal, però fotre el camp del Parlament, sà – per tal que aquest paÃs semblés una mica menys subnormal del que és. He sentit dir que un diari anglès en feia conya i la veritat és que no n’hi ha per menys. No m’imagino que això hagi passat al Parlament anglès ni tant sols durant la segona guerra mundial. De fet, m’agradaria saber si això que ha passat aquà avui ha passat en algun parlament occidental alguna vegada.
Suposo que l’imatge que ara mateix estem donant els catalans a l’exterior és que de fútbol hi entenem molt, però que quan ens posem a fer polÃtica més aviat som patètics, cosa que jo penso que és certa. Els catalans, a diferència dels castellans o els francesos o els anglesos, el do de la polÃtica no l’hem tingut mai. Per això tenim la història que tenim. I per això pidolem engrunes de llibertat nacional.
Hi ha hagut, però, un altre aspecte còmic de tot plegat. Fa uns quants dies gairebé tothom es va veure en cor de posar el dit a l’ull de Felip Puig. Resultava que el desallotjament de la Plaça de Catalunya havia estat una salvatjada. Resultava que els Mossos d’Esquadra actuaven com els grisos. Resultava que Felip Puig era una mena de Himmler per al Hitler que era Artur Mas. Resultava que s’havia d’aplicar la doctrina Gandhi. Resultava que la violència mai no era justificable. I no sé quantes barbaritats més.
Avui, però, que a l’oposició li ha tocat el rebre igual que al govern, les coses s’han vist d’una manera totalment diferent. Avui no hi ha hagut ni un punt de demagògia per part de ningú. Avui ni el Lòpez Tena ni en Joan Herrera no han demanat la dimissió d’en Felip Puig ( avui el que li han demanat és que no els deixès sols en cap moment, com si en Felip Puig s’haguès convertit de cop en el seu à ngel de la guà rda ).
Penso que això ha estat positiu i que s’hauria d’estendre a totes les situacions que viu el Parlament. Els polÃtics mai no haurien de fer populisme: sempre haurien de fer paÃs. I fer paÃs vol dir fer pinya per tal que les coses vagin el millor possible, sobre tot quan hi ha dificultats. I el que ha passat avui és un exemple: tots els diputats s’han vist en dificultats i tots han recolçat el govern. És una llà stima que en el debat de pressupostos no hagi passat el mateix, perquè la situació és pitjor que la dels indignats i només es pot resoldre amb realisme i pragmatisme i això ho saben perfectament tots els grups parlamentaris però deixen que es cremi el govern i proposen solucions impossibles.
Aquestes solucions impossibles, aquesta demagògia finalment genera que la gent surti al carrer pensant que es pot vèncer una crisi com aquesta sense fer retallades, sense treballar més, sense fer sacrificis. S’hauria d’exigir a tots els partits que fossin responsables, no només quan governen, sinó sempre.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
_Alfons_ |
Persi...
Wednesday, June 15th 2011, 8:05 PM
Alguns aclariments:
No "som" patètics en nosaltres mateixos. El precedent immediat del que ha passar avui va ser al Kosovo: un grup d'"indignats" per la burocrà cia i no sé què més van impedir l'accès dels diputats al Parlament d'allà . Uns die smés tard, amb només diputats serbis (els albanesos es van trobar amb uns "indignats" a casa que els impedien sortir), el Kosovo va disoldre el Parlament i auto-anul·lar la seva autonomia. Igual van fer a la Vojvodina.
Avui el nostre comú amic López Tena es preguntava el mateix que em pregunto jo: d'on vénen i on són empadronats aquests que feien el merder d'avui. Al capdavall només sabien castellà i, qui més qui menys, acà tothom sap català encara que no el parli. Potser sà que els castellans i els francesos (des de l'arribada de Maria de'Medici i amb l'escola iniciada per Machiavello i perfeccionada per Mazzarino, Richelieu...) en saben més de maniobres polÃtiques, i s´n els que al capdavall marquen el ritme d'avui, mouen els fils des de lluny...
Dit això, dir-te que seguiré retreient l'actuació dels Mossos de l'altre dia. Els lÃmits hi són. I l'altre dia se'ls van saltar.
Tant, que avui hem hagut d'aguantar la rebequeria de dir "no els fem actuar i el sdiputats ja s'ho trobaran". Al teu amic Felip ja li faràs saber, de part meva, que segueixo sense estar d'acord amb ell. Merci.
La cosa s'embolica i s'ha anat embolicant. Dels acampats de bona fe no en deu quedar cap... i m'agradaria saber dels actuals, quants són "perroflautas", quants encara van de bona fe, quants són arribats de lluny (per allò de "a Barcelona floreixen millor") i quants són enviats des del CNI (o vés a saber on); els mossos infiltrats ja els hem vist en un video al youtube... podien estar per vigilar "des de dins" o per provocar... i sembla que avui provocaven. Això tampoc no està bé.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|